Avui —davant de tants contrasentits de la nostra història— els cristians hem de procurar que la nostra noció de Déu (Raó i Amor) orquestri el debat sobre l'home. Primer, Déu mateix és el "Logos", l'origen racional de tota la realitat, la raó creadora de la que ha nascut el món i que es reflecteix en el món: per això l'home s'adhereix a Ell mitjançant l'obertura i la defensa d'una raó que no pot romandre cega enfront les dimensions morals de l'ésser.

Segon, "Logos" significa una raó que no és solament matemàtica, sinó fonament i garantia del bé. És propi de la fe cristiana reconèixer que Déu —la Raó eterna— és Amor (no és un ésser mancat de relacions, que gira al voltant de si mateix). Precisament perquè és sobirà i creador que ho abasta tot, és Relació i Amor.

—La meva fe en l'encarnació, passió i mort de Jesucrist, per tots els homes, és l'expressió més elevada de què el nucli de tota la moral és Amor.