evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte 33 durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ap 11,4-12): Jo, Joan, vaig sentir una veu que em deia: «Els meus dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre a la presència del Senyor de la terra. Si algú intenta fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. Així mor tothom que intenta fer-los mal. Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no plogui durant el temps que ells profetitzaran. Tenen poder també de convertir l'aigua en sang i de castigar la terra amb tota mena de calamitats sempre que voldran.

»Acabada la seva missió, la bèstia que pujarà de l'abisme infernal els farà la guerra, els vencerà i els matarà, i els cossos quedaran estesos a l'avinguda principal de la ciutat que, simbòlicament, s'anomena Sodoma i Egipte, on va ser crucificat també el seu Senyor. Durant tres dies i mig, gent de tots els pobles, tribus i llengües veuran els seus cossos i no permetran que ningú els enterri. Els habitants de la terra se n'alegraran i ho celebraran obsequiant-se els uns als altres, perquè aquests dos profetes els eren un turment constant».

Però, passats tres dies i mig, vaig veure que Déu els donava un alè de vida i es posaven drets. Tots els qui els veien quedaren esglaiats. Després una veu forta cridà des del cel que hi pugessin, i els seus enemics els veieren com pujaven al cel en un núvol.

Salm responsorial: 143

R/. Beneït sigui el Senyor, la meva roca.

Beneït sigui el Senyor, la meva roca, que m'ensinistra els braços a la lluita i les mans al combat.

És l'amor i la muralla que em deslliura i em salva, és l'escut que m'empara. Ell sotmet el poble al meu govern.

Déu meu, us dedicaré un càntic nou, acompanyaré amb les arpes el meu cant: vós doneu als reis la victòria, i salveu David, el vostre servent.

Versicle abans de l'Evangeli (2Tm 1,10): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'Evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 20,27-40): En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els quals neguen que hi hagi resurrecció, i li preguntaren, dient: «Mestre, Moisès ens escriví que, si el germà d’un moria tenint muller i sense fills, que el seu germà la prengui per muller, i susciti descendència al seu germà. I així, eren set germans. I el primer prengué muller i morí sense fills, i el segon i el tercer la prengueren, i de la mateixa manera els set no deixaren fills i moriren. Finalment també la dona morí. La dona, doncs, en la resurrecció de quin d’ells serà muller, ja que els set la tingueren com a muller?». I els digué Jesús: «Els fills d’aquest segle prenen muller o es mariden, però els qui seran dignes d’aquell segle i de la resurrecció dels morts ni prendran muller ni es maridaran; ja que no poden morir, perquè són iguals als àngels; i són fills de Déu, perquè són fills de la resurrecció. I que ressuscitaran els morts, també Moisès ho mostrà en allò de l’esbarzer, quan anomena el Senyor el Déu d’Abraham i Déu d’Isaac i Déu de Jacob. No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell». I responent, alguns dels escribes digueren: «Mestre, ho has dit bé». I ja no s’atrevien a preguntar-li res més».

© Albada Editorial / evangeli.net

«No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell»

Mn. Ramon CORTS i Blay (Barcelona, Espanya)

Avui, la Paraula de Déu tracta el tema cabdal de la resurrecció dels morts. Es curiós que, com els saduceus, no ens cansem de fer preguntes inútils i sobreres. Intentem solucionar les coses del més enllà amb criteris d'ací baix, quan en el món que vindrà tot és diferent: «Però els qui seran dignes d’aquell segle i de la resurrecció dels morts ni prendran muller ni es maridaran» (Lc 20,35). Partint de criteris equivocats, arribem a conclusions errònies.

Si ens estiméssim més i millor, no ens estranyaria que al cel no hi hagués l'exclusivisme de l'amor que hi ha ací baix, del tot comprensible a causa de la nostra limitació, la qual ens fa difícil poder sortir dels nostres cercles més propers. Però al cel ens estimarem tots i amb un cor pur, sense enveges ni recels, i no solament l'espòs o l'esposa, els fills o els de la nostra sang, sinó tothom, sense excepcions ni discriminacions de llengua, nació, raça o cultura, puix «el veritable amor assoleix una gran força» (Sant Paulí de Nola).

Ens va molt bé sentir aquestes paraules de l'Escriptura que surten dels llavis de Jesús. Ens va bé, perquè a nosaltres ens podria passar que, agitats per tantes coses que no ens deixen ni temps per pensar i influïts per una cultura ambiental que sembla negar la vida eterna, estiguéssim com tocats pel dubte respecte a la resurrecció dels morts. Sí, ens va molt bé que sigui el Senyor mateix qui ens digui que hi haurà un futur més enllà de la destrucció del nostre cos i d'aquest món que passa: «I que ressuscitaran els morts, també Moisès ho mostrà en allò de l’esbarzer, quan anomena el Senyor el Déu d’Abraham i Déu d’Isaac i Déu de Jacob. No és Déu de morts sinó de vius, ja que tots viuen per a ell» (Lc 20,37-38).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Si ressuscito en un cos aeri, ja no seré jo qui ressusciti: com podria haver-hi una veritable resurrecció, si la meva carn no fos una veritable carn?» (Sant Gregori el Gran)
«Ja en aquesta terra, en la pregària, en els Sagraments, en la fraternitat, trobem Jesús i el seu amor, i així podem tastar una mica de la vida ressuscitada» (Francesc)
«Què és ‘ressuscitar’? (...) Déu, en la seva omnipotència, farà definitivament incorruptible la vida dels nostres cossos unint-los a les nostres ànimes, per la força de la Resurrecció de Jesús» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 997)