La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: El cicle SANTORAL a evangeli.net
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XXXIV durant l'any

1ª Lectura (Ap 18,1-2.21-23; 19,1-3.9a): Jo, Joan, vaig veure un àngel molt poderós que baixava del cel. La resplendor de la seva glòria il·luminà tota la terra, i cridà amb tota la força: «Ha caigut, ha caigut Babilònia, la gran capital, i s'ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits malignes i de tots els ocellots dolents i malastrucs». Després un àngel robust alçà una pedra gran com una mola i la llançà a la mar tot dient: «Babilònia, la gran capital, serà precipitada com aquesta pedra amb tota la força, i ningú no la trobarà mai més. Dintre teu, Babilònia, ningú no sentirà més els cants acompanyats d'arpa, ni els flabiols, ni les trompetes, ni músiques; no hi haurà més artesans, ni s'hi sentirà el so de la mola. Dintre teu s'ha apagat per sempre la llum dels gresols, i la gatzara de les noces. És que tu, valent-te dels poderosos de la terra, amb els quals comerciaves, vas desencaminar tots els pobles oferint-los la copa de les teves bruixeries».

Després vaig sentir al cel la cridòria d'una gran gentada que cantava: «Al·leluia! És l'hora de la salvació, de la glòria i del poder del nostre Déu. Les seves sentències són justes, no van mai errades. Ell ha condemnat la prostituta que havia corromput tota la terra; ara demana comptes de la sang dels servents de Déu, que ella havia vessat amb les seves mans». I cantaven encara: «Al·leluia! El fum del seu incendi pujarà cel amunt pels segles dels segles». Després l'àngel em digué: «Escriu: Feliços els convidats al banquet de noces de l'Anyell».
Salm responsorial: 99
R/. Feliços els convidats al banquet de noces de l'Anyell.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 21,28): Al·leluia. Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 21,20-28): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà.

»Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit. Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta».

«Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet
(Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui, llegint aquest sant Evangeli, ¿com no ens poden ser presents els moments actuals, cada vegada més plens d'amenaces i més tenyits de sang? «A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra» (Lc 21,25b-26a). Moltes vegades, la segona vinguda del Senyor ha estat representada amb les imatges més terrorífiques possibles, com sembla ésser en aquest Evangeli, sempre sota el signe de la por.

Però, és aquest el missatge que l'Evangeli ens adreça avui? Fixem-nos en les últimes paraules: «Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta» (Lc 21,28). El centre del missatge d'aquests darrers dies de l'any litúrgic no és la por sinó l'esperança de la futura alliberació, és a dir, l'esperança del tot cristiana de l'assoliment de la plena vida amb el Senyor, en la qual participaran també el nostre cos i el món que ens envolta. Els esdeveniments narrats en forma tan dramàtica volen indicar simbòlicament la participació de tota la creació en la segona vinguda del Senyor, com ja va participar en la primera vinguda, especialment en el moment de la seva passió, quan el cel s'enfosquí i la terra tremolà. La dimensió còsmica no quedarà abandonada a la fi dels temps, perquè és una dimensió que acompanya l'home des que entrà al Paradís.

L'esperança del cristià no és enganyosa, perquè quan tot això succeeixi —ens diu el mateix Senyor— «llavors, veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat» (Lc 21,27). No visquem angoixats per la segona vinguda del Senyor, per la seva Parusia: meditem, més aviat, les profundes paraules de sant Agustí que, ja al seu temps, es preguntava, veient els cristians atemorits pel retorn del Senyor: «Com pot l'Esposa tenir por del seu Espòs?».