La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous XXXIV durant l'any

1ª Lectura (Dn 6,12-28): En aquell temps, els enemics de Daniel l'espiaven i el trobaren pregant i suplicant el seu Déu. Tot seguit anaren a trobar el rei Darius i li digueren: «No havíeu donat un decret prohibint, sota pena de ser llançat a la fossa dels lleons, que ningú, durant trenta dies, adrecés cap pregària a cap déu i a cap home, fora de vós?» El rei els respongué: «És cert. He donat aquest decret que, segons la llei dels medes i perses, és irrevocable». Aleshores li digueren: «Doncs, Daniel, un dels deportats de Judà, no fa cap cas de vós ni dels vostres decrets, i prega el seu Déu tres vegades el dia». Quan el rei sentí això, s'entristí molt i buscava la manera de salvar Daniel. Fins a posta de sol s'esforçà per alliberar-lo, però aquells homes miraren de parlar amb el rei i li digueren: «Sapigueu, oh rei, que, segons la llei dels medes i perses, tot decret promulgat pel rei és irrevocable».

Finalment el rei ordenà que portessin Daniel i el tiressin a la fossa dels lleons. El rei li digué: «El Déu que tu veneres cada dia et salvarà». Després féu tancar l'entrada amb una pedra i la segellà amb el seu segell i els dels seus magnats, perquè ningú no pogués fer res per canviar la sort de Daniel. El rei se'n tornà al palau i passà la nit en dejú. Perdé la son i no permeté que ningú li fes companyia. Es llevà a trenc d'alba, anà de pressa a la fossa dels lleons, cridà Daniel i li preguntà amb veu adolorida: «Daniel, servent del Déu viu, el Déu que tu veneres cada dia t'ha pogut salvar dels lleons?». Daniel li respongué: «Visca el rei per sempre! El meu Déu ha enviat el seu àngel, que ha tingut closa la boca dels lleons i no m'han fet cap mal. Davant d'ell jo no era culpable, i contra vós tampoc no havia faltat en res». El rei se n'alegrà moltíssim i ordenà que traguessin Daniel de la fossa.

No tenia ni una esgarrinxada, perquè havia cregut en el seu Déu. Després el rei ordenà que portessin els homes que havien acusat Daniel i els tiressin a la fossa dels lleons amb les seves dones i els seus fills. No havien tocat a terra, que ja els lleons els arrabassaren i els trituraren els ossos. Aleshores el rei Darius envià a tot arreu aquesta carta: «A tots els pobles, tribus i llengües que habiten per tota la terra. Us desitjo molta pau. He decretat que en tots els dominis del meu reialme tothom respecti i veneri el Déu de Daniel, que és el Déu viu, el Déu etern. La seva reialesa no decaurà, la seva sobirania no tindrà fi. Salva i allibera, obra senyals i prodigis al cel i a la terra, i ha salvat Daniel de les urpes dels lleons».
Salm responsorial: Dn 3
R/. Canteu-li lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, rosades i gebre.

Beneïu-lo, glaç i freds.

Beneïu el Senyor, neus i geleres.

Beneïu-lo, dies i nits.

Beneïu el Senyor, llum i tenebres.

Beneïu-lo, núvols i llamps.

Que la terra beneeixi el Senyor, que li canti lloances per sempre.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 21,28): Al·leluia. Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 21,20-28): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que arriba la seva devastació. Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l'abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, perquè haurà vingut el temps que Déu li demanarà comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà.

»Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s'estendrà l'odi contra aquest poble: moriran víctimes de l'espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que es compleixi el temps que Déu els ha concedit. Després hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta».

«Redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta»

Fra Lluc TORCAL Monjo de Monestir de Sta. Mª de Poblet
(Santa Maria de Poblet, Tarragona, Espanya)

Avui, llegint aquest sant Evangeli, ¿com no ens poden ser presents els moments actuals, cada vegada més plens d'amenaces i més tenyits de sang? «A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d'ansietat pel que succeirà arreu de la terra» (Lc 21,25b-26a). Moltes vegades, la segona vinguda del Senyor ha estat representada amb les imatges més terrorífiques possibles, com sembla ésser en aquest Evangeli, sempre sota el signe de la por.

Però, és aquest el missatge que l'Evangeli ens adreça avui? Fixem-nos en les últimes paraules: «Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s'acosta» (Lc 21,28). El centre del missatge d'aquests darrers dies de l'any litúrgic no és la por sinó l'esperança de la futura alliberació, és a dir, l'esperança del tot cristiana de l'assoliment de la plena vida amb el Senyor, en la qual participaran també el nostre cos i el món que ens envolta. Els esdeveniments narrats en forma tan dramàtica volen indicar simbòlicament la participació de tota la creació en la segona vinguda del Senyor, com ja va participar en la primera vinguda, especialment en el moment de la seva passió, quan el cel s'enfosquí i la terra tremolà. La dimensió còsmica no quedarà abandonada a la fi dels temps, perquè és una dimensió que acompanya l'home des que entrà al Paradís.

L'esperança del cristià no és enganyosa, perquè quan tot això succeeixi —ens diu el mateix Senyor— «llavors, veuran el Fill de l'home venint en un núvol amb gran poder i majestat» (Lc 21,27). No visquem angoixats per la segona vinguda del Senyor, per la seva Parusia: meditem, més aviat, les profundes paraules de sant Agustí que, ja al seu temps, es preguntava, veient els cristians atemorits pel retorn del Senyor: «Com pot l'Esposa tenir por del seu Espòs?».