Avui analitzem aquest discurs entreteixit amb paraules de l'Antic Testament (en particular del "Llibre de Daniel"). Jesús parla del futur amb antigues paraules profètiques, però imprimint-los un sentit nou i més profund. Allò nou és que la figura del "Fill de l'home" (profetitzada per Daniel) és aquí tot parlant-nos en present.

Les paraules apocalíptiques d'antany adquireixen un "tarannà personalista": al seu centre hi entra la persona de Jesucrist. El vertader "esdeveniment" és la Persona que, malgrat el transcurs del temps, segueix essent realment present. Bo i centrant les imatges còsmiques en una Persona actualment present i coneguda, el context còsmic esdevé quelcom secundari i la qüestió cronològica perd importància: en el desenvolupament de les coses físicament mesurables, la Persona "és" ("roman"), i la Seva Paraula és més real i duradora que tot l'univers material.

—Aquesta relativització del que és còsmic, o millor, la seva concentració en allò personal, es manifesta en què "el cel i la terra passaran, les meves paraules no passaran": els elements còsmics passen, mentre que la Paraula de Jesús és el veritable "firmament" sota el qual l'home pot romandre.