La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte XXXIV durant l'any

1ª Lectura (Ap 22,1-7): L'àngel em va ensenyar el riu de l'aigua de la vida, transparent com cristall, que naixia del tron de Déu i de l'Anyell. Al mig del carrer principal de la ciutat, a banda i banda del riu, creixia l'arbre de la vida, que dóna fruit cada mes, dotze vegades l'any, i les seves fulles són medicinals per a tots els pobles. En aquella ciutat no hi haurà res sotmès a la maledicció de Déu. Déu i l'Anyell hi tindran el seu tron. Els seus servents l'adoraran, el veuran cara a cara i portaran el nom d'ell escrit al front. No hi haurà més nit, ni caldrà la llum dels gresols o la del sol; Déu mateix, el Senyor, els il•luminarà. I regnaran pels segles dels segles. Després Jesús em digué: «Tot el que has sentit és veritat i digne de tota confiança. Déu, el Senyor, que inspira els profetes, ha enviat el seu àngel per fer conèixer als seus servents el que s'ha de complir aviat. Vinc de seguida. Feliços els qui fan cas de la profecia escrita en aquest llibre».
Salm responsorial: 94
R/. Marana, ta. Jesús, Senyor nostre, veniu.
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva; presentem-nos davant seu a lloar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants.

El Senyor és Déu sobirà, el rei dels reis de tots els déus; té a la mà les entranyes de la terra i són d'ell els cims de les muntanyes; la mar és d'ell, perquè ell l'ha feta, les seves mans han modelat la terra ferma.

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo, agenollem-nos davant el Senyor que ens ha creat; ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia.
Versicle abans de l'Evangeli (Lc 21,36): Al·leluia. Estigueu alerta pregant en tota ocasió perquè us pugueu mantenir drets davant el Fill de l'home. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Lc 21,34-36): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres estigueu alerta: que l'excés de menjar o l'embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home».

«Vetlleu i pregueu en tot moment»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui, el darrer dia del temps ordinari, Jesús ens adverteix amb tota claredat sobre la sort del nostre pas per aquesta vida. Si ens entossudim, obstinadament, en viure absorbits per la immediatesa dels afanys de la vida, arribarà el darrer dia de la nostra existència terrenal tan sobtadament que la mateixa ceguesa de la nostra golafreria ens impedirà de reconèixer el mateix Déu, que vindrà (perquè aquí estem de passada, ho sabies?) per tal d'emportar-nos envers la intimitat del seu Amor infinit. Serà quelcom així com el que li passa a un nen malcriat: tan entretingut es troba amb les “seves” joguines, que a la fi oblida la tendresa dels seus pares i la companyonia dels seus amics. Quan se n'adona, plora desconsolat per la seva inesperada solitud.

L'antídot que ens ofereix Jesús és igualment clar: «Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment» (Lc 21,36). Vetllar i pregar... El mateix advertiment que donà als seus Apòstols la nit en què fou traït. L'oració té un component admirable de profecia, molts cops oblidat en la predicació, és a dir, de passar del mer “veure” al “mirar” la quotidianitat en la seva més profunda realitat. Tal com escriví Evagri Póntic, «la vista és el millor de tots els sentits; la pregària és la més divina de totes les virtuts». Els clàssics de l'espiritualitat l'anomenen “visió sobrenatural”, mirar amb els ulls de Déu. O el que és el mateix, conèixer la Veritat: de Déu, del món, d'un mateix. Els profetes foren, no solament els qui “predeien allò que estava per arribar”, sinó també els qui sabien interpretar el present en la seva justa mesura, abast i densitat. Resultat: saberen reconduir la història, amb l'ajut de Déu.

Tantes vegades ens lamentem de la situació del món. —Fins a on anirem a parar?, diem. Avui, és el darrer jorn del temps ordinari, és dia també de resolucions definitives. Potser que ja és l'hora que algú més estigui prompte a aixecar-se de la seva embriaguesa del present i es posi mans a l'obra d'un millor futur. —Vols ser tu? Doncs, ànim!, i que Déu et beneeixi.

La nova web d'evangeli.net ja està disponible. Esperem que la distribució dels continguts i les noves funcionalitats facilitin la lectura i meditació de l'Evangeli i el seu comentari.