Avui hem de fer que maduri en nosaltres una nova consciència de la nostra vocació a la vida eterna, tot vivint de tal manera que puguem comparèixer —cara a cara davant de Déu— amb la nostra vida actual. El temps que és pura transició s'ensorra i esdevé mera caducitat.

Durant les dècades passades, s'ha arraconat cada cop més el pensament del més enllà i de la vida eterna, i s'ha considerat marginal fins i tot en la predicació de l'Església. Es temia, potser, que l'excessiva atenció al pensament del més enllà conduís als cristians a descurar aquest món i la seva concreta realitat històrica. Semblava que els cristians s'havien preocupat només mitjanament de construir aquest món, posant en joc només la meitat del seu cor. Certament, però, el món no ha resultat més habitable o més humà amb aquestes ideologies.

—Concediu-me, Jesús, viure amb "consciència de vida eterna" i, així, alliberar-me de l'avidesa de voler aprofitar-ho tot i immediatament, perquè sé que aquest és temps de treballar.