La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dimecres 6 de durant l'any
1ª Lectura (Jm 1,19-27): Tingueu-ho present, germans meus estimats. Sigueu promptes a escoltar, però deixeu passar temps abans de parlar o de treure el geni. L'home geniüt difícilment obra bé davant Déu. Deixeu-vos de converses indecoroses i dolentes! Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica; perquè, els qui l'escolten i no la posen en pràctica s'assemblen al qui es mira la cara que fa en un mirall: es mira, se'n va i no hi pensa més: Els qui s'emmirallen en la Llei perfecta que ens fa lliures i la retenen, no l'escolten per no pensar-hi més, sinó que la compleixen i són feliços de practicar-la. Si algú s'afigurava ser un home religiós però no dominava la llengua, es faria il·lusions: la seva religió no valdria res. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
Salm responsorial: 14
R/. Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra? El qui obra honradament i practica la justícia, diu la veritat tal com la pensa; quan parla, no escampa calúmnies.

El qui mai no fa mal al proïsme, ni carrega a ningú res infamant, compten poc als seus ulls els descreguts, honora i aprecia els fidels del Senyor.

El qui no fia els seus diners a interès, ni es ven per condemnar cap innocent. El qui obra així mai no caurà.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ef 1,17-18): Al·leluia. Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 8,22-26): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: «Veus alguna cosa?». El cec va alçar els ulls i deia: «Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué: «No entris al poble».

«Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa»

Mn. Joaquim MESEGUER García (Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, a través d'un miracle, Jesús ens parla del procés de la fe. La curació del cec en dues etapes mostra que la fe no sempre és una il·luminació instantània, sinó que, sovint, requereix un itinerari que ens acosti a la llum i ens faci veure-hi clar. No obstant, el primer pas de la fe —començar a veure-hi a la llum de Déu— és ja motiu de goig, com diu sant Agustí: «Un cop han estat guarits els ulls, ¿què podem tenir de més valor, germans? Gaudeixen els qui veuen aquesta llum que ha estat feta, tant si fulgura des del cel com si emana d'una torxa. ¡I què desgraciats se senten els qui no la poden veure!».

En arribar a Bet-Saida porten a Jesús un cec perquè li imposi les mans. És significatiu el fet que Jesús se l'emporti fora; ¿no ens indicarà això que per escoltar la Paraula de Déu, per descobrir la fe i veure la realitat en el Crist, hem de sortir de nosaltres mateixos, dels espais i temps sorollosos que ens ofeguen i enlluernen per rebre la il·luminació autèntica?

Un cop a fora del poble, Jesús «li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: ‘¿Veus alguna cosa?’» (Lc 8,23). Aquest gest, ens recorda el Baptisme: Jesús ja no ens escup als ulls, sinó que banya tot el nostre ésser amb l'aigua de la salvació i, al llarg de la vida, ens interroga sobre el que veiem a la llum de la fe. «Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament» (Lc 8,25); aquest segon moment ens recorda el sagrament de la Confirmació, en el qual se'ns dóna la plenitud de l'Esperit Sant per arribar a la maduresa de la fe i veure-hi més clar. Rebre el Baptisme, però negligir la Confirmació ens porta a veure, sí, però només a mitges.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Déu proposa els misteris de la fe a la nostra ànima enmig de foscors i tenebres. No obstant això, l’acte de fe consisteix a sotmetre el nostre esperit, que ha rebut l’agradable llum de la veritat» (Sant Francesc de Sales)

  • «Deixem-nos guarir per Jesús, que pot i vol donar-nos la llum de Déu. Confessem la nostra ceguesa, la nostra miopia i, sobretot, el que la Bíblia anomena el “gran pecat”: l’orgull» (Benet XVI)

  • «La mà. Imposant les mans, Jesús guaria els malalts, i beneïa els nens. En nom seu els apòstols van fer el mateix. Millor encara, amb la imposició de les mans als apòstols van comunicar l’Esperit Sant» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 699)