La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dimecres VI de durant l'any

1ª Lectura (Gn 8,6-13.20-22): Passats quaranta dies, Noè obrí la finestra que havia fet a l'arca i deixà anar el corb, però el corb tornà tot seguit, esperant que s'eixugués l'aigua a la terra. Llavors, per veure si l'aigua havia minvat, deixà anar el colom, que no trobà cap lloc on reposar i se'n tornà a l'arca, perquè l'aigua encara cobria tota la terra. Noè tragué la mà, el prengué i l'entrà dins l'arca. Esperà set dies més i el deixà anar una altra vegada. Cap al tard el colom tornà duent al bec una fulla d'olivera acabada de collir. Noè va conèixer que l'aigua ja havia minvat. Esperà encara set dies més i deixà anar una altra vegada el colom, que ja no tornà.

L'any sis-cents u de la vida de Noè, el dia u del primer mes, l'aigua s'havia eixugat. Noè tragué la tapa de l'arca per mirar; i veié que la terra era eixuta. Noè dedicà un altar al Senyor, immolà animals i ocells de totes les menes que es poden oferir en sacrifici, i els cremà sobre l'altar. Amb l'aroma d'aquelles víctimes el Senyor s'apaivagà i decidí en el seu cor que mai més no tornaria a maleir la terra per culpa dels homes, que des de petits porten una inclinació dolenta en el seu cor. I digué: «No tornaré a fer morir tots els vivents, com ara ho he fet. Mentre durarà la terra, no s'interrompran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits».
Salm responsorial: 115
R/. Senyor, us oferiré una víctima d'acció de gràcies.
Com podria retornar al Senyor tot el bé que m'ha fet? Invocant el seu nom, alçaré el calze per celebrar la salvació.

Compliré les meves prometences, ho faré davant del poble. Al Senyor li doldria la mort dels qui l'estimen.

Compliré les meves prometences, ho faré davant del poble, als atris de la casa del Senyor, al teu bell mig, Jerusalem.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ef 1,17-18): Al·leluia. Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 8,22-26): En aquell temps, Jesús amb els seus deixebles arribaren a Betsaida. Allà li portaren un cec i li demanaven que el toqués. Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: «Veus alguna cosa?». El cec va alçar els ulls i deia: «Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen». Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa. Jesús el va enviar a casa seva i li digué: «No entris al poble».

«Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa»

Mn. Joaquim MESEGUER García
(Rubí, Barcelona, Espanya)

Avui, a través d'un miracle, Jesús ens parla del procés de la fe. La curació del cec en dues etapes mostra que la fe no sempre és una il·luminació instantània, sinó que, sovint, requereix un itinerari que ens acosti a la llum i ens faci veure-hi clar. No obstant, el primer pas de la fe —començar a veure-hi a la llum de Déu— és ja motiu de goig, com diu sant Agustí: «Un cop han estat guarits els ulls, ¿què podem tenir de més valor, germans? Gaudeixen els qui veuen aquesta llum que ha estat feta, tant si fulgura des del cel com si emana d'una torxa. ¡I què desgraciats se senten els qui no la poden veure!».

En arribar a Bet-Saida porten a Jesús un cec perquè li imposi les mans. És significatiu el fet que Jesús se l'emporti fora; ¿no ens indicarà això que per escoltar la Paraula de Déu, per descobrir la fe i veure la realitat en el Crist, hem de sortir de nosaltres mateixos, dels espais i temps sorollosos que ens ofeguen i enlluernen per rebre la il·luminació autèntica?

Un cop a fora del poble, Jesús «li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntava: ‘¿Veus alguna cosa?’» (Lc 8,23). Aquest gest, ens recorda el Baptisme: Jesús ja no ens escup als ulls, sinó que banya tot el nostre ésser amb l'aigua de la salvació i, al llarg de la vida, ens interroga sobre el que veiem a la llum de la fe. «Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament» (Lc 8,25); aquest segon moment ens recorda el sagrament de la Confirmació, en el qual se'ns dóna la plenitud de l'Esperit Sant per arribar a la maduresa de la fe i veure-hi més clar. Rebre el Baptisme, però negligir la Confirmació ens porta a veure, sí, però només a mitges.