La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dijous 7 de durant l'any
1ª Lectura (Jm 5,1-6): Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s'han podrit, s'han arnat els vostres vestits, s'han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l'univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l'heu assassinat i ell no s'ha resistit.
Salm responsorial: 48
R/. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells.
És aquest el camí dels qui anaven confiats, la fi dels qui parlaven satisfets. S'apleguen com ramats a la terra dels morts, i és la mort mateixa el seu pastor.

Baixen de dret al sepulcre, es desfiguren les seves faccions, la seva casa és la terra dels morts. Però a mi, Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts, per prendre'm amb ell.

No et preocupis, si un home que es fa ric converteix la seva casa en un palau: quan es mori no se l'endurà, no el seguiran les seves riqueses. R.

Ni que en vida se sentís feliç, afortunat als ulls de tots, es reunirà amb el llinatge dels seus pares, que no veuran mai més la llum.
Versicle abans de l'Evangeli (1Te 2,13): Al·leluia. Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat: paraula de Déu, i no paraula d'homes. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mc 9,41-50): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova. La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres».

«Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa»

Mn. Xavier PARÉS i Saltor (La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli proclamat es fa una mica difícil d'entendre degut a la duresa de les paraules de Jesús: «Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la (...). Si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l» (Mc 9,43.47). Es que Jesús és molt exigent amb aquells que som els seus seguidors. Senzillament, Jesús ens vol dir que hem de saber renunciar a les coses que ens fan mal, encara que siguin coses que ens agradin molt, però que poden ser motiu de pecat i de vici. Sant Gregori deixà escrit «que no hem de desitjar les coses que només satisfan les necessitats materials i pecaminoses». Jesús exigeix radicalitat. En un altre lloc de l'Evangeli també diu: «El qui vulgui guanyar la vida, la perdrà, però el qui la perdi per Mi, la guanyarà» (Mt 10,39).

Per altra part, aquesta exigència de Jesús vol ser una exigència d'amor i de creixement. No quedarem pas sense la seva recompensa. El que donarà sentit a les nostres coses ha de ser sempre l'amor: hem d'arribar a saber donar un vas d'aigua al qui ho necessita, i no per cap interès personal sinó per amor. Hem de descobrir Jesucrist en els més necessitats i pobres. Jesús només denuncia amb severitat i condemna els qui fan el mal i escandalitzen, els qui allunyen els més petits del bé i de la gràcia de Déu.

Finalment, tots hem de passar la prova de foc. És el foc de la caritat i de l'amor que ens purifica dels nostres pecats, per a poder ser la sal que dóna el bon gust de l'amor, del servei i de la caritat. En la pregària i en l'Eucaristia és on els cristians hi trobem la força de la fe i el bon gust de la sal de Crist. No quedarem sense recompensa!

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Després d’ensenyar-nos el Senyor que no hem d’escandalitzar als qui creuen en Ell, ens adverteix amb quanta cura hem d’evitar als qui ens escandalitzen, això és, els qui ens porten amb la seva paraula i el seu exemple a la ruïna del pecat» (Sant Beda el Venerable)

  • «La fe obre la ‘finestra’ a la presència actuant de l’Esperit i ens mostra que, com la felicitat, la santedat està sempre lligada als petits gestos. Són gestos de la quotidianitat, però que fan diferent cada jornada» (Francesc)

  • «L’escàndol és l’actitud o el comportament que duu els altres a fer el mal. El qui escandalitza es fa temptador del seu proïsme. Atempta contra la virtut i la rectitud; pot arrossegar el germà a la mort espiritual. L’escàndol és una falta greu si, amb l’acció o l’omissió, porta deliberadament els altres a pecar greument» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.284)