La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous VII de durant l'any

1ª Lectura (Ecli 5,1-10): No et refiïs de la teva riquesa pensant que ja tens tot el que cal. No et refiïs del teu poder per a fer tot el que et sembla; no pensis: «Qui pot resistir el meu poder?». El Senyor defensa els perseguits. No diguis: «He pecat, i no passa res». És que ell és Déu-molt-pacient. No cometis tranquil·lament noves culpes, refiant-te del perdó de Déu, pensant: «El Senyor és molt compassiu i ens perdonarà les culpes, ni que siguin moltes». Ell es compadeix, però també s'indigna, i descarrega el seu enuig en els culpables. No triguis a convertir-te al Senyor, no ho deixis cada dia per demà, perquè el seu càstig arriba de sobte i al moment del judici t'arrabassaria. No et refiïs de les riqueses enganyoses, que el dia que Déu s'indignarà no et serviran de res.
Salm responsorial: 1
R/. Feliç l'home que té posada en el Senyor la seva confiança.
Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, ni va pels camins dels pecadors, ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. Estima de cor la llei del Senyor, la repassa meditant-la nit i dia.

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, duu a bon terme tot el que emprèn.

No serà així la sort dels injustos; seran com la palla escampada pel vent. El Senyor empara els camins dels justos, i els dels culpables acaben malament.
Versicle abans de l'Evangeli (1Te 2,13): Al·leluia. Acolliu la paraula de Déu com allò que és de veritat: paraula de Déu, i no paraula d'homes. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 9,41-50): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa. Però al qui fa caure en pecat un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li lliguessin al coll una mola de molí i el tiressin al mar. Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, que no pas que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, que no pas que siguis llançat amb tots dos peus a l'infern. I si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l. Val més que entris al Regne de Déu amb un sol ull, que no pas que siguis llançat amb tots dos ulls a l'infern, on el cuc no mor i el foc no s'apaga: tothom serà salat amb el foc de la prova. La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres».

«Tothom qui us doni un got d'aigua pel fet que sou de Crist, us asseguro que no quedarà sense recompensa»

Mn. Xavier PARÉS i Saltor
(La Seu d'Urgell, Lleida, Espanya)

Avui, l'Evangeli proclamat es fa una mica difícil d'entendre degut a la duresa de les paraules de Jesús: «Si la mà et fa caure en pecat, talla-te-la (...). Si l'ull et fa caure en pecat, arrenca-te'l» (Mc 9,43.47). Es que Jesús és molt exigent amb aquells que som els seus seguidors. Senzillament, Jesús ens vol dir que hem de saber renunciar a les coses que ens fan mal, encara que siguin coses que ens agradin molt, però que poden ser motiu de pecat i de vici. Sant Gregori deixà escrit «que no hem de desitjar les coses que només satisfan les necessitats materials i pecaminoses». Jesús exigeix radicalitat. En un altre lloc de l'Evangeli també diu: «El qui vulgui guanyar la vida, la perdrà, però el qui la perdi per Mi, la guanyarà» (Mt 10,39).

Per altra part, aquesta exigència de Jesús vol ser una exigència d'amor i de creixement. No quedarem pas sense la seva recompensa. El que donarà sentit a les nostres coses ha de ser sempre l'amor: hem d'arribar a saber donar un vas d'aigua al qui ho necessita, i no per cap interès personal sinó per amor. Hem de descobrir Jesucrist en els més necessitats i pobres. Jesús només denuncia amb severitat i condemna els qui fan el mal i escandalitzen, els qui allunyen els més petits del bé i de la gràcia de Déu.

Finalment, tots hem de passar la prova de foc. És el foc de la caritat i de l'amor que ens purifica dels nostres pecats, per a poder ser la sal que dóna el bon gust de l'amor, del servei i de la caritat. En la pregària i en l'Eucaristia és on els cristians hi trobem la força de la fe i el bon gust de la sal de Crist. No quedarem sense recompensa!