Avui, potser com poques vegades en la nostra història, aquesta societat malferida espera una nova arribada del Senyor. Espera l’entrada sanadora i reconciliant d’Aquell que és Camí, Veritat i Vida. El seu pas i la seva presència salvífiques han estat una constant en la nostra història.

No és exagerat afirmar que ens trobem en un temps de “miopia espiritual i baixesa moral” que fa que se’ns vulgui imposar com a norma moral una “cultura d’allò més baix”, en la que sembla no haver lloc per a la transcendència i l’esperança. Però en l’home segueix bategant un desig de Déu. Davant la supèrbia i invasiva prepotència dels nous Goliat, que des d’alguns mitjans de comunicació i no menys despatxos oficials, reactualitzen prejudicis i ideologismes altruistes, es fa necessària com mai la serena confiança de David per tal de defensar l’herència des del pla del carrer.

—Avui més que mai, hom pot descobrir una cerca de l’Absolut que, per moments, assoleix la forma de crit dolorós d’una humanitat ultratjada: “Volem veure Jesús” (Jn 12,21).