evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 9 de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (2Pe 1,1-7): Estimats: Us desitjo que el coneixement cada dia més ple de Déu i de Jesús, el nostre Senyor, us porti un augment de gràcia i de pau. El seu poder diví ens ha donat tot el que cal per a obtenir la pietat i la vida veritable, i ens ha fet conèixer aquell que ens ha cridat amb tota la força del seu poder gloriós. D'aquest poder ens han vingut els béns promesos, béns d'un valor inestimable, ja que ens fan participar de la naturalesa divina i ens fan escapar de la mort que la dolenteria havia introduït al món. Pensant en això, procureu amb tota sol·licitud que la vostra fe vagi acompanyada d'una vida virtuosa, de la temprança, del coneixement, d'una paciència constant, de la pietat amb Déu, de l'estimació i de l'amor pels germans.

Salm responsorial: 90

R/. Déu meu, en vós confio.

Tu que vius a recer de l'Altíssim i passes la nit a l'ombra del Totpoderós, digues al Senyor: «Sou la muralla on m'emparo, el meu Déu en qui confio».

«Ja que ell s'ha fet tan meu, jo el salvaré, el protegiré perquè coneix el meu nom. Sempre que m'invoqui, l'escoltaré».

«Estaré vora d'ell en els perills, el salvaré i l’ompliré de glòria; saciaré el seu desig de llarga vida, i fruirà de la meva salvació».

Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ap 1,5): Al·leluia. Jesucrist, testimoni fidel, el primer ressuscitat d'entre els morts; vós ens heu estimat i ens heu alliberat dels nostres pecats amb la vostra sang. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mc 12,1-12): En aquell temps, Jesús es posà a parlar-los en paràboles: «Un home plantà una vinya i la voltà d’una tanca i hi excavà un cup i hi edificà una torre, i l’arrendà a uns agricultors i se n’anà del país. I al seu temps envià als agricultors un servent a fi de rebre dels agricultors els fruits de la vinya. Però ells, agafant-lo, l’apallissaren i el despatxaren amb les mans buides. I novament els envià un altre servidor, i el feriren al cap i l’ultratjaren. I n’envià un altre i el mataren; i molts d’altres: a uns els colpejaren, a d’altres els mataren. Encara en tenia un, el fill estimat, i els l’envià, dient: «“El meu fill, el respectaran”. Però els agricultors es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: veniu, matem-lo i serà nostra l’heretat”. I agafant-lo, el mataren i el tragueren fora de la vinya. Què farà, doncs, l’amo de la vinya? Vindrà i farà perdre els agricultors, i donarà la vinya a uns altres. ¿No heu llegit aquesta Escriptura: La pedra que rebutjaren els constructors, aquesta s’ha convertit en pedra angular. És el Senyor qui ha fet això, i és admirable als nostres ulls?».

I tractaven d’agafar-lo, però van tenir por de la gent, perquè entengueren que per ells havia dit aquesta paràbola. I deixant-lo, se n’anaren.

© Albada Editorial / evangeli.net

«Envià als agricultors un servent a fi de rebre dels agricultors els fruits de la vinya»

Fr. Alphonse DIAZ (Nairobi, Kenya)

Avui, el Senyor ens convida a passejar per la seva vinya: «Un home plantà una vinya (...) l’arrendà a uns agricultors» (Mc 12,1). Tots som arrendataris d'aquesta vinya. La vinya és el nostre propi esperit, l'Església i el món sencer. Déu vol fruits de nosaltres. Primer, la nostra santedat personal; després, un constant apostolat entre els nostres amics, als quals el nostre exemple i la nostra paraula els animi a apropar-se cada dia més al Crist; finalment, el món, que es convertirà en un millor lloc per a viure, si santifiquem el nostre treball professional, les nostres relacions socials i el nostre deure envers el bé comú.

Quina classe d'arrendataris som? Dels qui treballen dur, o dels qui s'irriten quan l'amo envia els seus servents a cobrar-nos el lloguer? Podem oposar-nos als qui tenen la responsabilitat d'ajudar-nos a proporcionar els fruits que Déu espera de nosaltres. Podem posar objeccions als ensenyaments de la Santa Mare Església i del Papa, dels bisbes, o potser, més modestament, dels nostres pares, del nostre director espiritual, o d'aquell bon amic que està intentant ajudar-nos. Podem, fins i tot, esdevenir agressius, i provar de ferir-los o, fins “matar-los” mitjançant la nostra crítica i comentaris negatius. Hauríem d'examinar-nos a nosaltres mateixos sobre els motius reals d'aquesta positura. Potser necessitem una coneixença més profunda de la nostra fe; potser hem d'aprendre a conèixer-nos millor, a efectuar un millor examen de consciència, per tal de poder descobrir les raons per les que no volem produir fruits.

Demanem a la Nostra Mare Maria el seu ajut per a poder treballar amb amor, sota el guiatge del Papa. Tots podem ser “bons pastors” i “pescadors” d'homes. «Aleshores, anem i demanem al Senyor que ens ajudi a portar fruit, un fruit que romangui. Només així aquesta vall de llàgrimes es transformarà en un jardí de Déu» (Benet XVI). Nosaltres podríem apropar a Jesucrist el nostre esperit, el dels nostres amics, o el del món sencer, només que llegíssim i meditéssim els ensenyaments del Sant Pare i provéssim de posar-los en pràctica.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«Dolç Jesús, en quin estat et veig! Mansoi i afectuós, únic Salvador de les nostres velles ferides, ¿qui et va conduir a sofrir aquestes ferides, no només cruels sinó també ignominioses? Dolça vinya, bon Jesús!» (Sant Bonaventura)
«Ell ens ha cridat amb amor, ens protegeix. Però després ens dóna la llibertat, ens dóna tot aquest amor ‘en lloguer’. És com si ens digués: Cuida i custodia tu el meu amor com jo et custodio a tu. És el diàleg entre Déu i nosaltres: custodiar l’amor» (Francesc)
«‘La criatura sense el Creador s’esvaeix’ (Concili Vaticà II). Vet aquí per què els creients saben que l’amor de Crist els empeny a irradiar la llum del Déu vivent a tots els qui l’ignoren o el refusen» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 49)