La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dilluns 10 de durant l'any

1ª Lectura (2C 1,1-7): Pau, que per voler de Déu és apòstol de Jesucrist, i el seu germà Timoteu, a la comunitat de Déu que és a Corint, i al poble sant de tota la regió d'Acaia. Us desitgem la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor.

Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare entranyable, Déu que no deixa mai de consolar-nos. Ell ens conforta enmig de totes les adversitats, perquè nosaltres mateixos, que hem estat confortats així per Déu, també sapiguem confortar els qui passen alguna pena. És cert que compartim a mans plenes els sofriments de Crist, però també per ell ens ve a mans plenes el consol. Si passem alguna pena és per poder-vos confortar i salvar, i si Déu ens consola, també és per poder-vos consolar. A més, el vostre consol anirà creixent ara que aguanteu amb fermesa els mateixos sofriments que patim nosaltres. L'esperança que tenim per tots vosaltres és del tot segura, perquè sabem que, si ara compartiu els sofriments, compartiu també el consol.
Salm responsorial: 33
R/. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; Ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los. Tasteu, i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,12a): Al·leluia. Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Mt 5,1-12): En aquell temps, en veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: «Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! Feliços els humils: ells posseiran la terra! Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit».

«Feliços els pobres en l’esperit»

Mn. Àngel CALDAS i Bosch (Salt, Girona, Espanya)

Avui, amb la proclamació de les Benaurances, Jesús ens fa notar que sovint som uns desmemoriats i actuem com els nens, ja que el joc ens fa perdre el record. Jesús temia que la munió de les seves “bones notícies” —és a dir, de les seves paraules, els seus gestos i els seus silencis— es diluís enmig dels nostres pecats i preocupacions. ¿Recordeu, en la paràbola del sembrador, la imatge del gra de blat ofegat per les espines? Per això sant Mateu enfila les Benaurances com uns principis fonamentals, perquè no les oblidem mai més. Són un compendi de la Nova Llei presentada per Jesús, com uns punts bàsics que ens ajuden a viure cristianament.

Les Benaurances estan destinades a tothom. El Mestre no ensenya només els deixebles que l'envolten, ni exclou cap classe de persones, sinó que presenta un missatge universal. Ara bé, puntualitza quines disposicions ens cal tenir i la conducta moral que ens demana. Si bé la salvació definitiva no es dóna en aquest món, sinó en l'altre, ara ja, mentre vivim a la terra, ens cal canviar de mentalitat i la valoració que fem de les coses. Cal que ens acostumem a veure el rostre del Crist que plora en els qui ploren, en els qui volen viure despresos de nom i de fets, en els mansuets de cor, en els qui fomenten ànsies de ser sants, en els qui han pres una “determinada determinació”, com deia santa Teresa de Jesús, per tal de ser sembradors de pau i alegria.

Les Benaurances són el perfum del Senyor participat en la història humana. També en la teva i en la meva. Els dos últims versets incorporen la presència de la Creu, ja que inviten a l'alegria quan les coses van humanament maldades per causa d'Ell i de l'Evangeli. I és que, quan la coherència de la vida cristiana sigui assaonada, aleshores, fàcilment vindrà la persecució de mil maneres distintes, enmig de dificultats i contrarietats inesperades. El text de sant Mateu és rotund: aleshores «alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel» (Mt 5,12).