Avui comencem a contemplar Jesús com el "Mestre", els ensenyaments del qual —en gran part— han estat agrupats per Mateu en el nomenat "Sermó de la Muntanya". Prèviament, l'evangelista ha narrat les temptacions de Jesús i la primera actuació en la seva vida pública (la proclamació del Regne i la crida dels primers Apòstols).

Destaquem dues singularitats de l'Evangeli de Mateu. Primer: parla expressament de «la Galilea dels pagans» com el lloc anunciat pels profetes (cf. Is 8,23; 9,1) en el que apareixerà una «gran llum». Mateu respon així a la sorpresa de què el Salvador no vingués de Jerusalem i Judea, sinó d'una regió que ja es considerava mig pagana, Galilea: precisament això és, en realitat, una prova de la seva missió divina. Segon: des del principi, Mateu recorre a l'Antic Testament per a conèixer fins els detalls aparentment més insignificants en favor de Jesús: totes les Escriptures es referien a Ell.

—Mateu mostra que el Jesús que ensenya és alhora el Jesús que salva.

Avui, l'Evangeli ens presenta l'inici del "Sermó de la Muntanya", que en sant Mateu ocupa tres capítols (Mt 5-7). De què es tracta? Amb aquesta gran composició en forma de sermó, Mateu ens presenta Jesús com el nou Moisès, en el sentit profund de la promesa d'un vertader "profeta" que com es relatada al "Llibre del Deuteronomi".

El verset introductori és molt més que una ambientació més o menys casual: Jesús "jeu", un gest propi de l'autoritat del mestre. Jeu a la "càtedra" de la muntanya como el "Moisès més gran", que estén l'Aliança a tots els pobles. La "muntanya" es refereix, senzillament, al lloc de la predicació de Jesús: és el nou Sinaí.

—"La muntanya" és el lloc de pregària de Jesús, on es troba cara a cara amb el Pare; per això també és el lloc en el que ensenya la seva doctrina, que procedeix de la seva íntima relació amb el Pare. "La muntanya", per tant, ens indica el Sinaí definitiu.