Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa». Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem, i després morirem de fam». Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que el Senyor enviarà la pluja al país». Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.
Sapigueu que el Senyor ha glorificat el seu servent; el Senyor m'escolta sempre que l'invoco. No pequeu si us veieu insegurs; reflexioneu de nit i assereneu-vos.
Que sigui el nostre estendard la claror de la vostra mirada. El goig que m'heu posat al cor és més gran que el que ells tenen quan ha estat bona la collita de blat i de vi.
Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat situada dalt de la muntanya; ni tampoc encenen un llum i el posen sota una mesura, sinó sobre el canelobre, perquè il·lumini tots els qui són a la casa. Així ha de resplendir la vostra llum davant de la gent, de tal manera que vegin les vostres obres bones i glorifiquin el vostre Pare dels cels».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Vosaltres sou la sal de la terra. Vosaltres sou la llum del món»
Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas (Girona, Espanya)Avui, sant Mateu ens recorda aquelles paraules on Jesús parla de la missió dels cristians: ésser sal i llum del món. La sal, per una banda, és aquest condiment necessari que dóna gust als aliments: sense sal, què poc valen els plats! Per l'altra, al llarg dels segles la sal ha estat un element fonamental per a la conservació dels aliments pel seu poder d'evitar la corrupció. Jesús ens diu: —Heu d'ésser sal en el vostre món, i com la sal, donar gust i evitar la corrupció.
En el nostre temps, molts han perdut el sentit de la seva vida i diuen que no val la pena; que està plena de disgustos, dificultats i patiments; que passa molt de pressa i que té com a perspectiva final —i ben trista— la mort.
«Vosaltres sou la sal de la terra!» (Mt 5,13). El cristià ha de donar el gust: mostrar amb l'alegria i l'optimisme serè del qui se sap que és fill de Déu, que tot en aquesta vida és camí de santedat; que dificultats, patiments i dolors ens ajuden a purificar-nos; i que al final ens espera la vida de la Glòria, la felicitat eterna.
I, també com la sal, el deixeble del Crist ha de preservar de la corrupció: on hi ha cristians de fe viva, no hi pot haver injustícia, violència, abusos envers els dèbils... Ben al contrari, ha de resplendir la virtut de la caritat amb tota la força: la preocupació pels altres, la solidaritat, la generositat...
I, així, el cristià és llum del món (cf. Mt 5,14). El cristià és aquesta torxa que, amb l'exemple de la seva vida, porta la llum de la veritat a tots els racons del món, mostrant el camí de la salvació... Allà on abans només hi havia tenebres, incertesa i dubtes, neix la claror, la certesa i la seguretat.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«No us penseu que el combat al que sou cridats és de poca importància i que la causa que us és encomanada és exigua: ‘Vosaltres sou la sal de la terra’» (San Joan Crisòstom)
«Precisament en aquesta època, els deixebles del Senyor són cridats a viure com a comunitat que sigui “sal de la terra” i “llum del món”. No ens deixem robar la comunitat!» (Francesc)
«El poble de Déu té unes característiques que el distingeixen netament de tots els grups religiosos, ètnics, polítics o culturals de la història (...). La seva missió és ser la sal de la terra i la llum del món. Constitueix per a tots els homes el germen més fort d’unitat, d’esperança i de salvació» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 782)
