Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
I tot això és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per Crist i ens ha confiat a nosaltres aquest servei de la reconciliació. Perquè Déu, en Crist, reconciliava el món amb ell mateix, no retraient-li més les culpes, i a nosaltres ens ha encomanat que portéssim el missatge de la reconciliació. Per tant, nosaltres fem d'ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu.
Ell et perdona les culpes i et guareix de tota malaltia; rescata de la mort la teva vida i et sacia d'amor entranyable.
«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor». No sempre acusa, ni guarda rancúnia sense fi.
El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra, llença les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident.
© Albada Editorial / evangeli.net
«Que el vostre llenguatge sigui: “Sí, sí”, “No, no”»
Mn. Jordi PASCUAL i Bancells (Salt, Girona, Espanya)Avui continua Jesús comentant-nos els Manaments. Els israelites tenien un gran respecte al nom de Déu, una veneració sagrada, perquè sabien que el nom es refereix a la persona, i Déu mereix tot respecte, tot honor i tota glòria, de pensament, paraula i obra. Per això —tenint present que jurar és posar Déu com a testimoni de la veritat del que diem— la Llei els manava: «No perjuraràs (...), compliràs amb el Senyor els teus juraments» (Mt 5,33). Però Jesús ve a perfeccionar la Llei (i, per tant, a perfeccionar-nos a nosaltres seguint la Llei), i fa un pas més: «No jureu de cap manera, ni pel cel (...) ni per la terra (...)» (Mt 5,34). No és que jurar, en si mateix, sigui dolent, però calen unes condicions per tal que el jurament sigui lícit, com ara que hi hagi una causa justa, greu, seriosa (un judici, per exemple), i que el que es jura sigui veritat i bo.
Però el Senyor ens diu encara més: «Que el vostre llenguatge sigui: “Sí, sí”, “No, no”» (Mt 5,37). És a dir, ens convida a viure la veracitat en tota ocasió, a conformar el nostre pensament, les nostres paraules i les nostres obres a la veritat. I la veritat, què és? És la gran pregunta, que ja veiem formulada en l'Evangeli per boca de Pilat, en el judici contra Jesús, i a la que tants pensadors al llarg dels temps han procurat donar resposta. Déu és la Veritat. El qui viu agradant Déu, complint els seus Manaments, viu en la Veritat. Diu el Sant Rector d'Ars: «La raó de què tan pocs cristians obrin amb l'exclusiva intenció d'agradar a Déu és perquè la major part d'ells es troben sotmesos a la més espantosa ignorància. Déu meu, quantes bones obres es perden per al Cel!». Cal reflexionar-hi.
Cal que ens formem, que llegim l'Evangeli i el Catecisme. Després, viure segons el que hi hem après.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Si administres els sagraments, germà, pensa el que fas; si celebres la missa, pensa el que ofereixes; si salmodies en la coral, pensa a qui parles i de què parles; si dirigeixes les ànimes, pensa amb quina sang han estat rentades, i així tot el que feu, que sigui amb amor» (Sant Carles Borromeu)
«Estem cridats a instaurar entre nosaltres, en les nostres famílies i en les nostres comunitats un clima de neteja i de confiança recíproca, de manera que podem ser considerats sincers sense recórrer a intervencions superiors per a ser creguts» (Francesc)
«És perjur el qui, sota jurament, fa una promesa que no té intenció de complir, o el qui, després d’haver promès sota jurament, no manté la paraula donada. El perjuri és una gran manca de respecte contra el Senyor de tota paraula (...)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 2.152)
