Avui, en els temps moderns, s’han obert noves dimensions del saber. Però mai hom pot dir que el camí de l’home s’hagi completat del tot i que el perill de caure en la inhumanitat hagi quedat totalment descartat.

El perill és que l’home, precisament tenint en compte la grandesa del seu saber i del seu poder, es rendeixi davant la qüestió de la veritat. La raó, al final, es doblega davant la pressió dels interessos i de l’atractiu de la utilitat, i es veu forçada a reconèixer-la com a criteri últim. Existeix el perill que la filosofia, en no sentir-se ja capaç de complir la seva vertadera tasca, degeneri en positivisme; que la teologia, amb el seu missatge adreçat a la raó, resti marginada a l’esfera privada.

—Si la raó, gelosa de la seva presumpta puresa, esdevé sorda al gran missatge que li ve de la fe i saviesa cristianes, perd aleshores la “valentia per la veritat” i així no es fa més gran, sinó més petita.