Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Els pobres desvalguts buscaven aigua i no en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d'Israel, els escolto i no els abandono: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert, en la terra eixuta traspua l'aigua. Omplo el desert de cedres, al costat d'acàcies, de murtra i d'oliveres, de xiprers, de pins i d'avets, perquè tothom vegi i sàpiga, s'adoni i comprengui d'una vegada que tot això és obra de la mà del Senyor, que el Sant d'Israel ho ha creat.
Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.
Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.
© Albada Editorial / evangeli.net
«El regne dels cels sofreix violència i els violents l’arrabassen»
Mn. Ignasi FABREGAT i Torrents (Terrassa, Barcelona, Espanya)Avui, l'Evangeli ens parla de Joan Baptista, el Precursor del Messies, aquell que ha vingut a preparar els camins del Senyor. També a nosaltres ens acompanyarà des d'avui fins el dia setze, en què acaba la primera part del temps d'Advent.
Joan és un home ferm, que sap el que costen les coses, és conscient que cal lluitar per millorar i per a ser sant, i per això Jesús exclama: «Des dels dies de Joan Baptista fins ara el regne dels cels sofreix violència i els violents l’arrabassen» (Mt 11,12). Els “violents” són els qui es fan violència a si mateixos: —M'esforço per creure'm que el Senyor també m'estima a mi? ¿Em sacrifico per ser “petit”? M'esforço per ser conscient i viure com a fill del Pare?
Santa Teresina de Lisieux es refereix també a aquestes paraules de Jesús dient unes coses que ens poden ajudar en la nostra conversa personal i íntima amb Jesús: «Sou vós, oh Pobresa!, el meu primer sacrifici, us acompanyaré fins que em mori. Sé que l'atleta, un cop a l'estadi, de tot es desprèn per córrer. Assaboriu, mundans, la vostra angoixa i pena, de la vostra vanitat els fruits amargs; jo, joiosa, assoliré de la pobresa les palmes del triomf». —I jo, ¿per què em queixo de seguida que noto que em manca alguna cosa que considero necessària? Tan de bo si en tots els aspectes de la meva vida ho veiés tot tant clar com la Doctora!
D'una manera ben enigmàtica ens diu Jesús també avui: «Joan és Elies (…). El qui tingui orelles, que escolti» (Mt 11,14-15). Què vol dir? Vol aclarir-nos que Joan era vertaderament el seu precursor, el que va dur a terme la mateixa missió que Elies, conforme a la creença que existia aleshores que el profeta Elies havia de tornar abans que el Messies.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Moisés va ser el més gran legislador, i admirables van ser tots els profetes, però no eren més que Joan. No sóc jo qui s’atreveix a comparar profeta amb profeta, sinó el qui és Senyor seu i nostre» (Sant Ciril de Jerusalem)
«Sempre m’ha impressionat la trobada del Senyor amb Elies. El Senyor no estava en la calamarsa, ni en la pluja, ni en la tempesta... El Senyor estava en un oreig suau. Aquesta és la música del llenguatge del Senyor. Preparant-nos pel Nadal, escoltem-la» (Francesc)
«Sant Joan Baptista (…), precedint Jesús ‘amb l’esperit i el poder d’Elies’ (Lc 1,17), dóna testimoni d’ell amb la seva predicació, el seu baptisme de conversió i, finalment, amb el seu martiri» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 523)
