Avui, de Joan el Baptista, els cristians en tenim molt a aprendre. Jesús el compara amb el foc que crema i dóna llum: «Joan era la llàntia encesa i resplendent» (Jn 5,35). La seva missió, com la nostra, fou preparar el camí del Mestre: aplanar els cors per tal que només Crist es llueixi, anunciar que la Vida plena és possible, si seguim Jesucrist amb fidelitat. Joan és la veu que crida en el desert: «Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes» (Mt 3,3). El Fill de Déu ve a la terra per a descansar en els nostres cors. —Però... en el meu cor mana la meva llibertat, i Ell em demana “permís” per a entrar-hi: per això cal “aplanar-li” la difícil ruta que enfila fins al cor humà. «Que el nostre enteniment es disposi per a la vinguda de Crist amb una preparació no inferior a la que faríem si Ell encara hagués de venir al món» (Sant Carles Borromeu).

Avui se'ns demana aprendre de sant Joan. No és fàcil. La renúncia, el sacrifici, el compromís, la Veritat… no estan de moda actualment. ¿Quants hi ha que només es mouen pels diners, pels plaers, per la comoditat, per la mentida…? Cal mantenir el cor net i desallotjat de coses. Si no, no hi poden trobar lloc ni Jesús ni les altres persones.

L'Evangeli, però, és camí de Vida i de felicitat. Només la Veritat ens pot fer lliures, encara que això ens comporti la persecució o la mort. Joan el Baptista ja ho havia intuït, però ho accepta perquè aquesta és la seva missió. El seu baptisme era alliberador i les seves paraules, convidant a la conversió, el camí per arribar-hi.

Jesús troba el camí planer, preparat, assaonat per la penitència del Baptista. Les seves obres testimonien que Ell és l'enviat. Troba ja els cors penedits i humiliats pel testimoni de Joan. Per a ell, el Mestre només té paraules d'elogi.

Tant de bo siguin les mateixes per cadascú de nosaltres. Sobretot, si hem estat capaços de senyalar el Mestre, tot presentant-lo i, alhora, desapareixent nosaltres mateixos.