Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
Si un home que té el suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l'amor de Déu? Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.
Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.
Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.
«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».
© Albada Editorial / evangeli.net
«Vine i ho veuràs»
Mn. Rafel FELIPE i Freije (Girona, Espanya)Avui, Felip ens dóna tota una lliçó en acompanyar Natanael a trobar el Mestre. És com l'amic que vol compartir amb l'altre un tresor que ha descobert: «Aquell de qui escriviren Moisès en la Llei i els Profetes, l’hem trobat: Jesús, fill de Josep, de Natzaret» (Jn 1,45). De pressa, amb il·lusió, vol compartir-ho amb els altres, perquè tots puguin rebre els seus beneficis. Aquest tresor és Jesucrist. Ningú com Ell no pot omplir el cor de l'home de felicitat i de pau. Quan Jesús viu en el cor de cadascú, el desig de compartir-lo és una necessitat. I d'aquí neix el sentit de l'apostolat cristià. Quan Jesús, més tard, ens convidarà a llençar les xarxes ens estarà dient, un per un, que hem de ser pescadors d'homes, que hi ha molta gent necessitada de Déu, que la fam de transcendència, de veritat, de felicitat... hi ha Algú que la pot omplir del tot: Jesucrist. «Només Jesucrist és per a nosaltres totes les coses (…). Feliç l'home que espera en Ell!» (Sant Ambròs).
Ningú no pot donar allò que no té o no ha rebut. Abans de parlar del Mestre, cal haver parlat amb Ell. Només si el coneixem bé i ens hem deixat conèixer per Ell, estarem en condició de presentar-lo als altres, com Felip fa avui a l'Evangeli. I com tants sants i santes han fet al llarg de la història.
Tractar Jesús, parlar amb Ell tal com un amic parla amb el seu amic, confessar-lo amb una fe ben plena: «Rabbí, tu ets el Fill de Déu, tu ets rei d’Israel!» (Jn 1,49), rebre'l sovint a l'Eucaristia i visitar-lo amb freqüència, escoltar atentament les seves paraules de perdó... tot això ens ajudarà a presentar-lo millor als altres, descobrint l'alegria interior que produeix el fet que molts d'altres el coneguin i l'estimin.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«En el moment de la immolació [consagració], al so de la veu del sacerdot, el cel s’obre i els cors angèlics són presents en el misteri de Jesucrist. A l’altar, el més baix s'uneix amb el més sublim, la terra amb el cel, el visible i l’invisible» (Sant Gregori el Gran)
«El somriure d’una família és capaç de vèncer aquesta desertització de les nostres ciutats. El projecte de Babel edifica gratacels sense vida. L’Esperit de Déu, en canvi, fa florir els deserts» (Francesc)
«El Fill unigènit del Pare, concebut com a home en les entranyes de la Verge Maria, és ‘Crist’, és a dir, ungit per l’Esperit Sant, des del començament de la seva existència humana, malgrat que la seva manifestació sols tingui lloc progressivament: als pastors, als mags, a Joan Baptista, als deixebles. Tota la vida de Jesucrist, doncs, manifestarà com ‘Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder’ (Ac 10,38)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 486)
