La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: 5 de Gener (Fèria del temps de Nadal)

1ª Lectura (1Jn 3,11-21): Estimats, el missatge que vau sentir des del principi és que ens estimem els uns als altres. No feu com Caín, que era del Maligne i per això va matar el seu germà. Sabeu per què el va matar? Perquè la conducta d'ell era dolenta, i la del seu germà, bona. Germans, si el món no us estima, no us n'estranyeu; nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida; ho sabem perquè estimem els germans. Qui no estima continua mort. Tothom qui té odi al seu germà és un assassí i, com vosaltres sabeu, no hi ha cap assassí que tingui dintre seu la vida eterna. L'amor veritable, l'hem conegut pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. Per això també nosaltres hem de donar la vida pels germans.

Si un home que té el suficient per viure bé contempla sense entranyes com el seu germà passa necessitat, és concebible encara que hi hagi en el seu cor l'amor de Déu? Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança.
Salm responsorial: 99
R/. Aclameu el Senyor, arreu de la terra.
Aclameu el Senyor, arreu de la terra, doneu culte al Senyor amb cants de festa, entreu davant d'ell amb crits d'alegria.

Reconeixeu que el Senyor és Déu, que és el nostre creador i que som seus, som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Entreu als seus portals enaltint-lo, canteu lloances als seus atris, enaltiu i beneïu el seu nom.

«Que n'és, de bo, el Senyor! Perdura eternament el seu amor, és fidel per segles i segles».
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. Neix la claror d'un dia sant: veniu, pobles, adoreu el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 1,43-51): En aquell temps, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu: «Segueix-me». Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d'Andreu i de Pere, va trobar Natanael i li digué: «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret». Natanael li replicà: «De Natzaret en pot sortir res de bo?». Felip li diu: «Vine i ho veuràs».

Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: «Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya». Li diu Natanael: «D'on em coneixes?». Jesús li respon: «Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera». Li diu Natanael: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel». Jesús li digué: «¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!». I afegí: «Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home».

«Vine i ho veuràs»

Mn. Rafel FELIPE i Freije
(Girona, Espanya)

Avui, Felip ens dóna tota una lliçó en acompanyar Natanael a trobar el Mestre. És com l'amic que vol compartir amb l'altre un tresor que ha descobert: «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret» (Jn 1,45). De pressa, amb il·lusió, vol compartir-ho amb els altres, perquè tots puguin rebre els seus beneficis. Aquest tresor és Jesucrist. Ningú com Ell no pot omplir el cor de l'home de felicitat i de pau. Quan Jesús viu en el cor de cadascú, el desig de compartir-lo és una necessitat. I d'aquí neix el sentit de l'apostolat cristià. Quan Jesús, més tard, ens convidarà a llençar les xarxes ens estarà dient, un per un, que hem de ser pescadors d'homes, que hi ha molta gent necessitada de Déu, que la fam de transcendència, de veritat, de felicitat... hi ha Algú que la pot omplir del tot: Jesucrist. «Només Jesucrist és per a nosaltres totes les coses (…). Feliç l'home que espera en Ell!» (Sant Ambròs).

Ningú no pot donar allò que no té o no ha rebut. Abans de parlar del Mestre, cal haver parlat amb Ell. Només si el coneixem bé i ens hem deixat conèixer per Ell, estarem en condició de presentar-lo als altres, com Felip fa avui a l'Evangeli. I com tants sants i santes han fet al llarg de la història.

Tractar Jesús, parlar amb Ell tal com un amic parla amb el seu amic, confessar-lo amb una fe ben plena: «Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel» (Jn 1,49), rebre'l sovint a l'Eucaristia i visitar-lo amb freqüència, escoltar atentament les seves paraules de perdó... tot això ens ajudarà a presentar-lo millor als altres, descobrint l'alegria interior que produeix el fet que molts d'altres el coneguin i l'estimin.