Avui, Felip ens dóna tota una lliçó en acompanyar Natanael a trobar el Mestre. És com l'amic que vol compartir amb l'altre un tresor que ha descobert: «Aquell de qui escriviren Moisès en la Llei i els Profetes, l’hem trobat: Jesús, fill de Josep, de Natzaret» (Jn 1,45). De pressa, amb il·lusió, vol compartir-ho amb els altres, perquè tots puguin rebre els seus beneficis. Aquest tresor és Jesucrist. Ningú com Ell no pot omplir el cor de l'home de felicitat i de pau. Quan Jesús viu en el cor de cadascú, el desig de compartir-lo és una necessitat. I d'aquí neix el sentit de l'apostolat cristià. Quan Jesús, més tard, ens convidarà a llençar les xarxes ens estarà dient, un per un, que hem de ser pescadors d'homes, que hi ha molta gent necessitada de Déu, que la fam de transcendència, de veritat, de felicitat... hi ha Algú que la pot omplir del tot: Jesucrist. «Només Jesucrist és per a nosaltres totes les coses (…). Feliç l'home que espera en Ell!» (Sant Ambròs).

Ningú no pot donar allò que no té o no ha rebut. Abans de parlar del Mestre, cal haver parlat amb Ell. Només si el coneixem bé i ens hem deixat conèixer per Ell, estarem en condició de presentar-lo als altres, com Felip fa avui a l'Evangeli. I com tants sants i santes han fet al llarg de la història.

Tractar Jesús, parlar amb Ell tal com un amic parla amb el seu amic, confessar-lo amb una fe ben plena: «Rabbí, tu ets el Fill de Déu, tu ets rei d’Israel!» (Jn 1,49), rebre'l sovint a l'Eucaristia i visitar-lo amb freqüència, escoltar atentament les seves paraules de perdó... tot això ens ajudarà a presentar-lo millor als altres, descobrint l'alegria interior que produeix el fet que molts d'altres el coneguin i l'estimin.