Avui —en ple cicle nadalenc— apareix la figura de Natanael, deixeble de Jesús, un home senzill, "que no enganya". Senzillesa!: el senyal de Déu és la senzillesa. El senyal que la Nit Santa els Àngels donaren als pastors no conté res prodigiós ni espectacular: veuran solament un nen embolcallat amb bolquers, necessitat de les cures maternals; un nen que ha nascut a una establia i que està ajagut en una menjadora.

El senyal de Déu és el Nen: Ell es fa petit per nosaltres. Aquest és el seu mode de regnar. Ell no arriba amb poder i grandiositat externs. Ve com nen inerme i necessitat del nostre ajut. No vol aclaparar-nos amb la força. Ens estalvia el temor davant la seva grandesa. No vol de nosaltres més que el nostre amor, a través del qual aprenem espontàniament a entrar en els seus sentiments, en el seu pensament i en la seva voluntat.

—Senyor, us heu volgut fer petit per tal que nosaltres us pugem comprendre, acollir i estimar-vos. Aprenguem a viure amb Ell!