Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Els qui creuen en el Fill de Déu porten en ells mateixos aquest testimoni; els qui no creuen Déu el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill, és a dir, que Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida eterna està en el seu Fill. Els qui posseeixen el Fill de Déu posseeixen la vida, però els qui no posseeixen el Fill no la posseeixen. Us escric a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que posseïu la vida eterna.
Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra i la seva paraula corre de pressa, no es detura.
Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.
«L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més»
Mn. Santi COLLELL i Aguirre (La Garriga, Barcelona, Espanya)Avui tenim tota una responsabilitat en fer que «l'anomenada de Jesús» (Lc 5,15) continuï estenent-se, sobretot, a tots aquells que no el coneixen o que per diverses raons i circumstàncies se n'han allunyat.
Aquest contagi, però, no serà possible si, abans, cadascú de nosaltres no hem estat capaços de reconèixer les nostres “lepres” particulars i d'atansar-nos al Crist havent pres consciència que sols Ell ens pot alliberar de forma eficaç de tots els nostres egoismes, enveges, orgulls i rancúnies...
Que l'anomenada del Crist s'estengui a tots els racons de la nostra societat depèn en gran mesura dels “encontres particulars” que hàgim tingut amb Ell. Quan més i més intensament ens impregnem del seu Evangeli, del seu amor, de la seva capacitat d'escoltar, d'acollir, de perdonar, d'acceptar l'altre (per diferent que sigui), més capaços serem de donar-lo a conèixer al nostre entorn.
El leprós de l'Evangeli que avui es llegeix a l'Eucaristia és algú que ha fet un doble exercici d'humilitat. El de reconèixer quin és el seu mal i el d'acceptar Jesús com el seu Salvador. Crist és qui ens dóna l'oportunitat de fer un canvi radical i profund en la nostra vida. Davant tot allò que ens és impediment a l'amor i que s'ha enquistat en els nostres cors i les nostres vides, Crist, amb el seu testimoni de vida i de Vida Nova, ens proposa una alternativa totalment real i possible. L'alternativa de l'amor, de la tendresa, de la misericòrdia. Jesús, davant del qui és diferent a Ell (el leprós) no fuig, no se'l treu del damunt, no el “factura” a l'administració, a les institucions o a les “ong's”. Crist accepta el repte de l'encontre i al “malalt” li ofereix allò que necessita, la guarició/purificació.
Nosaltres cal que siguem capaços d'oferir a aquells que s'atansen a les nostres vides allò que hem rebut del Senyor. Abans, però, caldrà haver-nos trobat amb Ell i renovar el nostre compromís de viure el seu Evangeli en les petites coses de cada dia.
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Aquell home s’agenolla prostrant-se al terra —la qual cosa és senyal d’humilitat i de vergonya— perquè cadascú s’avergonyeixi de les taques de la seva vida. La seva confessió és plena de pietat i de fe: és a dir, reconèixer que el poder de curar-se estava en mans del Senyor» (Sant Beda el Venerable)
«A través de la seva Mare és sempre Jesús qui surt al nostre encontre per alliberar-nos de tota malaltia del cos i de l’ànima. Deixem-nos tocar i purificar per Ell!» (Benet XVI)
«Jesús acompanya les seves paraules amb molts ‘miracles, prodigis i senyals’ (Ac 2,22) que manifesten que el Regne és present en Ell. Donen testimoniatge que Jesús és el Messies anunciat» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 547)
