Avui tenim tota una responsabilitat en fer que «l'anomenada de Jesús» (Lc 5,15) continuï estenent-se, sobretot, a tots aquells que no el coneixen o que per diverses raons i circumstàncies se n'han allunyat.

Aquest contagi, però, no serà possible si, abans, cadascú de nosaltres no hem estat capaços de reconèixer les nostres “lepres” particulars i d'atansar-nos al Crist havent pres consciència que sols Ell ens pot alliberar de forma eficaç de tots els nostres egoismes, enveges, orgulls i rancúnies...

Que l'anomenada del Crist s'estengui a tots els racons de la nostra societat depèn en gran mesura dels “encontres particulars” que hàgim tingut amb Ell. Quan més i més intensament ens impregnem del seu Evangeli, del seu amor, de la seva capacitat d'escoltar, d'acollir, de perdonar, d'acceptar l'altre (per diferent que sigui), més capaços serem de donar-lo a conèixer al nostre entorn.

El leprós de l'Evangeli que avui es llegeix a l'Eucaristia és algú que ha fet un doble exercici d'humilitat. El de reconèixer quin és el seu mal i el d'acceptar Jesús com el seu Salvador. Crist és qui ens dóna l'oportunitat de fer un canvi radical i profund en la nostra vida. Davant tot allò que ens és impediment a l'amor i que s'ha enquistat en els nostres cors i les nostres vides, Crist, amb el seu testimoni de vida i de Vida Nova, ens proposa una alternativa totalment real i possible. L'alternativa de l'amor, de la tendresa, de la misericòrdia. Jesús, davant del qui és diferent a Ell (el leprós) no fuig, no se'l treu del damunt, no el “factura” a l'administració, a les institucions o a les “ong's”. Crist accepta el repte de l'encontre i al “malalt” li ofereix allò que necessita, la guarició/purificació.

Nosaltres cal que siguem capaços d'oferir a aquells que s'atansen a les nostres vides allò que hem rebut del Senyor. Abans, però, caldrà haver-nos trobat amb Ell i renovar el nostre compromís de viure el seu Evangeli en les petites coses de cada dia.