La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 11 deGener (Fèria del temps de Nadal)

1ª Lectura (1Jn 5,5-13): Estimats, qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang; i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l'Esperit, l'aigua i la sang, i tots tres concorden.

El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l'acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill. Els qui creuen en el Fill de Déu porten en ells mateixos aquest testimoni; els qui no creuen Déu el tenen per mentider, ja que no han cregut allò que Déu ha testificat a favor del seu Fill, és a dir, que Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida eterna està en el seu Fill. Els qui posseeixen el Fill de Déu posseeixen la vida, però els qui no posseeixen el Fill no la posseeixen. Us escric a vosaltres, que creieu en el nom del Fill de Déu, perquè sapigueu que posseïu la vida eterna.
Salm responsorial: 147
R/. Glorifica el Senyor, Jerusalem.
Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills.

Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra i la seva paraula corre de pressa, no es detura.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 4,23): Al·leluia. Jesús predicava la Bona Nova del Regne, i guaria en el poble tota malaltia. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 5,12-16): Una altra vegada, Jesús es trobava en un poble on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: «Senyor, si vols, em pots purificar». Jesús va estendre la mà i el tocà dient: «Ho vull, queda pur». A l'instant li desaparegué la lepra. Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí: «Vés a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova». L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més, i molta gent acudia per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties; però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

«L'anomenada de Jesús s'estenia cada vegada més»

Mn. Santi COLLELL i Aguirre
(La Garriga, Barcelona, Espanya)

Avui tenim tota una responsabilitat en fer que «l'anomenada de Jesús» (Lc 5,15) continuï estenent-se, sobretot, a tots aquells que no el coneixen o que per diverses raons i circumstàncies se n'han allunyat.

Aquest contagi, però, no serà possible si, abans, cadascú de nosaltres no hem estat capaços de reconèixer les nostres “lepres” particulars i d'atansar-nos al Crist havent pres consciència que sols Ell ens pot alliberar de forma eficaç de tots els nostres egoismes, enveges, orgulls i rancúnies...

Que l'anomenada del Crist s'estengui a tots els racons de la nostra societat depèn en gran mesura dels “encontres particulars” que hàgim tingut amb Ell. Quan més i més intensament ens impregnem del seu Evangeli, del seu amor, de la seva capacitat d'escoltar, d'acollir, de perdonar, d'acceptar l'altre (per diferent que sigui), més capaços serem de donar-lo a conèixer al nostre entorn.

El leprós de l'Evangeli que avui es llegeix a l'Eucaristia és algú que ha fet un doble exercici d'humilitat. El de reconèixer quin és el seu mal i el d'acceptar Jesús com el seu Salvador. Crist és qui ens dóna l'oportunitat de fer un canvi radical i profund en la nostra vida. Davant tot allò que ens és impediment a l'amor i que s'ha enquistat en els nostres cors i les nostres vides, Crist, amb el seu testimoni de vida i de Vida Nova, ens proposa una alternativa totalment real i possible. L'alternativa de l'amor, de la tendresa, de la misericòrdia. Jesús, davant del qui és diferent a Ell (el leprós) no fuig, no se'l treu del damunt, no el “factura” a l'administració, a les institucions o a les “ong's”. Crist accepta el repte de l'encontre i al “malalt” li ofereix allò que necessita, la guarició/purificació.

Nosaltres cal que siguem capaços d'oferir a aquells que s'atansen a les nostres vides allò que hem rebut del Senyor. Abans, però, caldrà haver-nos trobat amb Ell i renovar el nostre compromís de viure el seu Evangeli en les petites coses de cada dia.