La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: El Baptisme del Senyor (A)

1ª Lectura (Is 42,1-4.6-7): Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s'ha complagut la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no trenca la canya que s'esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves decisions.

»Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament, et prenc per la mà, t'he configurat i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca».
Salm responsorial: 28
R/. Que el Senyor beneeixi el seu poble amb el do de la pau.
Doneu al Senyor fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor, honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, ve el Senyor sobre les aigües torrencials. La veu del senyor és potent, la veu del Senyor és majestuosa.

El Déu majestuós fa esclatar la tempesta i al seu palau tot canta: Glòria! El Senyor té el soli en les aigües diluvials, hi seu el Senyor, rei per sempre.
2ª Lectura (Ac 10,34-38): En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

»Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es fessin batejar. Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell».
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Mc 1,11): Al·leluia. El cel s'esquinçà, i es va sentir la veu del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo». Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 3,13-17): En aquell temps, Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s'hi oposava, dient: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!». Jesús li respongué: «Deixa'm fer, ara. Convé que complim d'aquesta manera tot el que Déu vol». Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant d'Ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d'Ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut».

«Jesús es presentà a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui contemplem el Messies —l'Ungit— en el Jordà per a «fer-se batejar» (Mt 3,13) per Joan. I veiem Jesucrist com assenyalat per la presència en forma visible de l'Esperit Sant i, en forma audible, del Pare, el qual declara de Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut» (Mt 3,17). Heus aquí un motiu meravellós i, alhora, engrescador per a viure una vida: ser subjecte i objecte de la complaença del Pare celestial. Complaure el Pare!

D'alguna manera ja ho demanem en l'oració col·lecta de la missa d'avui: «Déu omnipotent i etern (...), concediu als vostres fills d'adopció, que han renascut de l'aigua i de l'Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença». Déu, que és Pare infinitament bo, sempre ens “vol bé”. Però, ja li ho permetem?; en som dignes d'aquesta benvolença divina?; corresponem a aquesta benvolença?

Per tal de ser dignes de la benvolença i complaença divina, Crist ha atorgat a les aigües força regeneradora i purificadora, de tal manera que quan som batejats esdevenim vertaderament fills de Déu. «Potser hi haurà algú que pregunti: ‘Per què volgué batejar-se, si era sant?’. Escolta'm! Crist es bateja no perquè les aigües el santifiquin, sinó per santificar-les Ell» (Sant Màxim de Torí).

Tot això —immerescudament!— ens situa com en un pla de connaturalitat amb la divinitat. Però no ens basta a nosaltres amb aquesta primera regeneració: necessitem reviure d'alguna manera el Baptisme per mitjà d'una mena de continuat “segon baptisme”, que és la conversió. Paral·lel al primer Misteri de la Llum del Rosari —el Baptisme del Senyor en el Jordà— ens cal contemplar l'exemple de Maria en el quart dels Misteris de Goig: la Purificació. Ella, Immaculada, verge pura, no té inconvenient en sotmetre's al procés de purificació. Nosaltres li implorem la senzillesa, la sinceritat i la humilitat que ens permetran viure de manera constant la nostra purificació com una mena de “segon baptisme”.