Avui contemplem el Messies —l'Ungit— en el Jordà per a «fer-se batejar» (Mt 3,13) per Joan. I veiem Jesucrist com assenyalat per la presència en forma visible de l'Esperit Sant i, en forma audible, del Pare, el qual declara de Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut» (Mt 3,17). Heus aquí un motiu meravellós i, alhora, engrescador per a viure una vida: ser subjecte i objecte de la complaença del Pare celestial. Complaure el Pare!

D'alguna manera ja ho demanem en l'oració col·lecta de la missa d'avui: «Déu omnipotent i etern (...), concediu als vostres fills d'adopció, que han renascut de l'aigua i de l'Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença». Déu, que és Pare infinitament bo, sempre ens “vol bé”. Però, ja li ho permetem?; en som dignes d'aquesta benvolença divina?; corresponem a aquesta benvolença?

Per tal de ser dignes de la benvolença i complaença divina, Crist ha atorgat a les aigües força regeneradora i purificadora, de tal manera que quan som batejats esdevenim vertaderament fills de Déu. «Potser hi haurà algú que pregunti: ‘Per què volgué batejar-se, si era sant?’. Escolta'm! Crist es bateja no perquè les aigües el santifiquin, sinó per santificar-les Ell» (Sant Màxim de Torí).

Tot això —immerescudament!— ens situa com en un pla de connaturalitat amb la divinitat. Però no ens basta a nosaltres amb aquesta primera regeneració: necessitem reviure d'alguna manera el Baptisme per mitjà d'una mena de continuat “segon baptisme”, que és la conversió. Paral·lel al primer Misteri de la Llum del Rosari —el Baptisme del Senyor en el Jordà— ens cal contemplar l'exemple de Maria en el quart dels Misteris de Goig: la Purificació. Ella, Immaculada, verge pura, no té inconvenient en sotmetre's al procés de purificació. Nosaltres li implorem la senzillesa, la sinceritat i la humilitat que ens permetran viure de manera constant la nostra purificació com una mena de “segon baptisme”.