Avui celebrem la memòria de santa Àgata, verge martiritzada probablement durant la persecució de Deci. Tenim un instint natural que ens empeny a protegir-nos, a fugir del dolor i de la mort. Llevat de casos estranys, tots ens aferrem a aquesta vida. I, pel fet de voler salvar-la equivocadament, moltes vegades la perdem. Per tal de salvar veritablement aquesta vida, aparentment, cal perdre-la. Molts han mort en la lluita per defensar l'altre. Molts missioners i voluntaris han lliurat llurs vides tot treballant per defensar la justícia i anunciar el missatge de Jesús. No han perdut la vida; l'han guanyada!

Aquesta és la llei del cristià. Aquesta és la conseqüència d'esdevenir deixeble de Jesús. Si volem ésser els seus deixebles, Ell ho deixà ben palès: «Que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi» (Lc 9,23). No és possible ser al mateix temps "cristià" i còmode i egoista. El bon pare, la bona mare, saben que la seva responsabilitat és "lliurar la vida" pel fill: nits sens dormir, sacrificis, esforços, treball, paciència... Això és ésser cristià. Hom ha d'estar disposat a donar la vida en cada moment.

Així ho entengué santa Àgata, la santa nascuda a Sicília en el segle III. No era possible compaginar el seu decidit seguiment a Jesús i, alhora, fer cas de les pretensions del governador, que mirava d'obligar-la a crebantar la seva promesa de virginitat. Àgata, jove cristiana, rebé dures i cruels amenaces de mort. Ella, però, havia begut ja de la font de l'Evangeli: «Qui vulgui salvar la seva vida» (Lc 9,24). I suplicà la força del Senyor per tal de no defallir.

No és fàcil avui resistir les crides de la societat a una vida fàcil, còmoda i sense compromisos. Ens prometen una "salvació" que mai ens arribarà. Ens enganyen. Com santa Àgata, també avui nosaltres hem de pregar amb el Salm: «Guarda'm com la nineta dels ulls, empara'm a l'ombra de les teves ales, on no m'abasti l'injust que m'assalta, els enemics mortals que m'envolten» (Sl 17,8-9).