La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

27 d'abril: La Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya
1ª Lectura (Ac 1,12-14): Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem des de la muntanya de les Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem, a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte. Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven. Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume fill de d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes fill de Jaume. Tots, unànimement, assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones, amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell.


O bé, FORA del Temps Pasqual:

(Pr 8,22-35): Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era, quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l'oceà, quan posava límits al mar, que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies.

I ara, fills, escolteu-me: feliços els qui segueixen els meus camins; escolteu la lliçó, no rebutgeu la saviesa; feliç l'home que m'escolta, i vetlla cada dia a les meves portes sense apartar els ulls de la meva entrada, perquè el qui em troba, troba la vida i es guanya el favor del Senyor».
Salm responsorial: 86
R/. El Senyor té el palau a la muntanya santa.
El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob.

S'han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos: Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen.

A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: «Fills de Sió». Diuen d'ella: «És l'Altíssim mateix qui l'ha fundada; Aquest i aquell altre són fills de Sió».

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fills de Sió». I els cantors i els dansaires responen: «De tu brollen totes les meves fonts!».
2ª Lectura (Ef 1,3-6.11-12): Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem rebut la nostra part en l'herència. Ens hi havia destinat el designi d'aquell qui tot ho duu a terme d'acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Versicle abans de l'Evangeli (Jdt 15,10): Vós sou la glòria de Jerusalem, l'orgull d'Israel, l'honor del nostre poble.
Text de l'Evangeli (Lc 1,39-47): I aixecant-se Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència a una ciutat de Judà. I entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet. I s’esdevingué que, quan Elisabet sentí la salutació de Maria, l’infant exultà en el seu ventre, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant, i amb gran veu exclamà, i digué: «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre. I d’on em ve això que vingui la mare del meu Senyor a mi? Perquè vet aquí que, tan bon punt arribà a les meves orelles la veu de la teva salutació, exultà de goig l’infant en el meu ventre. I benaurada la que ha cregut que es compliran les coses que li han estat dites de part del Senyor».

I digué Maria: «Magnifica la meva ànima el Senyor, i ha exultat el meu esperit en Déu Salvador meu».

© Albada Editorial / evangeli.net

«Maria se n’anà a la muntanya amb diligència, entrà en la casa de Zacaries i saludà Elisabet»

P. Abat Dom Josep Mª SOLER OSB Abat de Montserrat (Barcelona, Espanya)

Avui, en la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, la litúrgia proclama l'Evangeli de la Visitació. Maria no es tanca en ella mateixa ni en el Misteri de què Déu l'ha feta dipositària. El viu a fons, com ningú, però precisament per això se'n va a ajudar, a servir, i no pas únicament a contemplar el do que Déu ha fet a la seva parenta. En la Visitació, Maria és portadora de la salvació messiànica. N'és portadora com a serventa. I la seva presència porta el Crist que dóna l'Esperit i per tant la joia i la lloança.

«Maria en aquells dies, se n’anà a la muntanya amb diligència» (Lc 1,39). Els pelegrins que pugen a la nostra muntanya de Montserrat vénen a visitar Santa Maria. Porten amb ells les joies i les esperances, les penes i les angoixes, els anhels i les alegries de la seva vida, de la seva família, de la parròquia o de la comunitat on viuen la pròpia fe. El pelegrinatge és com una metàfora de la vida. Sortim de casa, fem camí —sovint amb esforç i abnegació—, però caminem amb joia i amb decisió perquè sabem que al final ens espera Algú.

I, amb tot, arribat a Montserrat, davant la imatge venerable de Santa Maria, el pelegrí s'adona que en realitat és la Mare de Déu qui el visita a ell. Maria ens surt a l'encontre en el més profund del nostre cor. Ve “decididament” a visitar-nos per portar-nos el seu Fill Jesucrist, per anunciar-nos la Bona Nova que Déu ens ha estimat tant que ens ha donat el seu Fill per a rescatar-nos del pecat i de la mort. Maria ens porta el Crist i ens diu «Tot el que us digui, feu-ho» (Jn 2,5). Nosaltres hem de ser, també, “visitació” per als qui trobem pel camí de la vida.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Els fidels, recordant el lloc que ocupa Maria en la vida de Jesús, descobreixen cada dia la seva presència eficaç també en el seu camí espiritual» (Sant Joan Pau II)

  • «Mentre transcorre la vida, Déu fa resplendir ‘per al seu poble, pelegrí sobre la terra, un signe de consolació i d’esperança segura’. Aquest signe té un rostre i un nom: el rostre lluminós de la Mare del Senyor» (Francesc)

  • « (...) Des de molt antic, la Verge Santíssima ha estat honorada amb el títol de ‘Mare de Déu’; els fidels es refugien sota la seva protecció, la imploren en tots els perills i necessitats (...). Troba la seva expressió en les festes litúrgiques dedicades a la Mare de Déu i en la pregària mariana, com el sant Rosari, ‘síntesi de tot l’Evangeli’» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 971)