Avui, dia de santa Clara d’Assís (a. 1194-1253), escoltem un fragment de l’Evangeli de Joan en el context del Darrer Sopar, en el que Jesús, bo i acomiadant-se dels seus, a punt d’anar-se’n apunta una nova manera d’estar units a Ell. Se’n va físicament, però podem estar amb Ell místicament i sagramentalment.

En un fragment tan curt colpeix la repetició de l’expressió “estar en”, “restar en”, “mantenir-se en”. No diu “amb” sinó “en”. No és una simple companyia sinó una intimitat profunda, comunió de vida amb Jesús, semblant a la del cep i les seves sarments.

El papa Francesc deia comentant aquest mateix fragment: «Jesús és el Cep, i a través d’Ell, com la saba en l’arbre, passa a les sarments el mateix Amor de Déu, l’Esperit Sant». Rebem la plenitud de l’Esperit Sant quan “estem en” Ell.

Aquest és el resum concentrat de la vida de santa Clara: el “ser en” Déu, expressat en la unió entre els sarments i el cep, és descrit per Clara en la quarta “Carta a santa Agnès de Praga”, on explica la manera com ella mateixa viu aquesta unió: «El seu amor captiva, la seva contemplació nodreix, la benignitat seva emplena i la seva suavitat sacia; el seu dolç record il•lumina, el perfum seu farà reviure els morts i la seva visió gloriosa farà feliços tots els ciutadans de la Jerusalem celestial».

L’Evangeli suggereix una gradació fins arribar al cor mateix de la vida en Déu: “ser en” comença sent companyia, presència, interioritat; després és circulació d’amor, Àgape, sacietat, comunió; i acaba en el fruit compartit: el fruit pertany al cep, però es manifesta, creix i madura en les sarments.

Tot apunta a la perseverança en aquest intercanvi de vida: «manteniu-vos en» (Jn 15,9) el meu amor.