Avui es el dia de santa Clara d’Assís, una de les santes més estimades, contemporània de sant Francesc. El seu testimoni ens mostra el deute que té l’Església amb dones valentes i plenes de fe com ella, capaces de donar un impuls decisiu en vista a la renovació de l’Església. Ella renuncià a la noblesa i a la riquesa per a viure humil i pobre, tot adoptant la forma de vida que proposava sant Francesc d’Assís. Clara, als 18 anys, amb gest audaç inspirat pel profund desig de seguir el Crist i per l’admiració envers sant Francesc, deixà la seva casa paterna i s’uní en secret als fra menors en la petita església de la Porciúncula. Des d’aquell moment esdevingué verge-esposa del Crist, humil i pobre, i es consagrava totalment a Ell.

Un tret característic de l’espiritualitat franciscana al que Clara fou molt sensible fou la radicalitat de la pobresa, unida a la confiança total en la Providència divina. Clara fou la primera dona en la història de l’Església que composà una Regla escrita, sotmesa a l’aprovació del Papa, per tal que el carisma de Francesc d’Assís es conservés en totes les moltes comunitats femenines que ja havien estat fundades.

—«Què n’és d’intensa la potència d’aquesta llum i què n’és de fort el resplendor d’aquesta font lluminosa! Clara, en efecte, s’amagava; però la seva vida es feia palesa a tots. Clara callava, però la seva fama cridava» (Papa Alexandre IV).