Avui escoltem Jesús tot dient a la gent: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi» (Lc 9,23). I aquestes són les pròpies paraules de Nostre Jesucrist, el qual no dubtà en dir-nos allò que implica ser un cristià. Nogensmenys, nosaltres —cristians— donem la impressió de no haver entès mai les seves paraules. Ja que tot sovint oïm la gent queixar-se de com en són de dures les coses en llurs vides. I una de les protestes més comuns és la següent: —Si el Senyor és amb mi, aleshores, per què estic patint d’aquesta manera?

Freqüentment pensem que pel fet de ser cristians tot ens ha de succeir suaument perquè el nostre Déu és el Déu totpoderós. Això passa perquè estem acostumats a escoltar predicadors que ens prediquen “l’Evangeli de la prosperitat”. Durant un dels seus parlaments a l’Angelus dels diumenges, el Papa Francesc digué: «Seguir Jesús significa prendre la pròpia creu —tots la tenim— per tal d’acompanyar-lo en el seu camí, un camí incòmode que no és el de l’èxit, de la glòria passatgera, sinó el que condueix a la veritable llibertat, que ens deslliura de l’egoisme i del pecat.

Avui, un cop més, Jesús ens convida a purificar la nostra intenció des del moment en què hem decidit seguir-lo. Ell mai ens prometé que tot ens sortiria bé si l’escollíem. Hem d’estar preparats per a carregar la nostra creu quotidiana i seguir-lo fins i tot quan això suposi perdre la vida; perquè «qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà» (Lc 9,24). Aquest va ser el darrer testimoni que sant Andreu Kim Taegon, sant Pau Chong i companys màrtirs —la memòria dels quals celebrem avui— donaren pel Crist per tal de compartir el seu banquet etern.