Avui fa una mica més de dos segles que nasqué l’Església a Corea. El primer coreà que es va fer cristià, Yi Sunghun, data del 1784. Així, un fidel laic donà inici a la primera comunitat cristiana coreana. La fe cristiana cresqué com a fruit d’una reflexió sobre el confucianisme tradicional a Corea, i es plasmà mitjançant el contacte amb l’Església que ja existia a Xina i, particularment, a Pequín. Nogensmenys, els primers cristians coreans trobaren resistència per part de la religiositat tradicional, la qual cosa fou la causa del martiri de molts d’ells.

Les persecucions començaren aviat i duraren, en diversos llocs i en diversa manera, més de cent anys (particularment sagnants els anys 1801, 1839, 1846 i 1866). Es calcula que hi hagueren al voltant de 10.000 màrtirs, dels quals es coneix i està documentat el martiri de cent-tres persones, que han estat inscrites alhora en el catàleg dels sants. Al cap de la llista hi és Andreu Kim Taegon, el primer sacerdot coreà, després hi veiem Pau Chong, seguit dels altres, qualificats amb la denominació comú de “companys”, tots ells —sacerdots i laics— amb nom i cognom.

—“Sang de màrtirs, llavor de cristians”: actualment l’Església a Corea és una de les regions més fecundes en vocacions cristianes (100.000 conversions cada any).