Avui, en la memòria de sant Vicenç de Paül, pobre entre els pobres, som urgits a contemplar el nostre entorn per a prendre consciència de les necessitats i problemàtiques socials, espirituals, econòmiques... que ens envolten. “Església en sortida” fins a les més estrictes i serioses perifèries existencials com ens demana el Papa Francesc: «Somio una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual més que per a l’autopreservació».

És totalment necessari que ens compadim de nosaltres mateixos i dels altres en tantes misèries que ens envaeixen sovint: la por, la persecució, la manca d’aliment o estimació... Deixant-nos ser i fer-nos pobres per a posar-nos al servei de Déu en els més pobres, qui d’acord al carisma de sant Vicenç de Paul «han de ser sempre els nostres amos i senyors». Ells representen el mateix Crist, qui va escollir ser pobre. Sempre des d’un renovat ànim de la nostra ànima per a vèncer el desencís i desencant que en tants moments ens afecta. Així superem la trista imatge que en els nostres temps i en tants indrets es repeteix malmenada i abatuda, fins i tot en la vida dels qui ens diem cristians, talment com “ovelles sense pastor”, per a poder néixer de nou a l’amor de Déu, «a la salvació i al consol de tots», com ens demana sant Vicenç de Paul.

Hem d’exposar-nos voluntàriament al servei dels altres; «la collita és abundant» (Mt 9,37). La caritat de Jesucrist ens obliga en l’obra de la redempció que Ell va començar oferint la seva vida a la Creu per a la salvació de tots. Els segadors som pocs, però amb aquest amor som cridats a fer el que la caritat ens mana.