Avui festa de sant Francesc d’Assís, l’Evangeli comença amb una curta pregària de Jesús; continua amb una lliçó de vida trinitària, i acaba amb una invitació. Totes tres coses estableixen el retrat espiritual del Sant que festegem.

En la pregària, Jesús enalteix el Pare perquè es revela als senzills i als humils: «Has revelat als senzills (...)» (Mt 11,25). Déu els revela la profunditat de la seva vida trinitària: «Ningú no coneix el Fill fora del Pare (...)» (Mt 11,27). Conèixer el Pare i el Fill amb la Ment que és l’Esperit Sant! Ell és el qui coneix la profunditat de Déu! Recordem que el verb “conèixer” en la Bíblia vol dir estimar i ser estimat, donar-se i posseir. Aquest “Coneixement” mutu del Pare i del Fill és el mateix Esperit; semblantment podem dir també que l’Esperit Sant és l’Amor, la Unitat, l’Alè, la Llengua... del Pare i del Fill.

El Sant d’Assís és caracteritzat per la minoritat i la simplicitat; la seva humilitat el fa terreny propici per a rebre aquesta revelació del misteri trinitari. En efecte, els seus escrits i les biografies primitives assenyalen en ell una experiència profunda del misteri de la vida trinitària. Déu Trinitat es fa “conèixer” d’ell i ell es conegut per Déu.

La invitació final de Jesús és el coronament de tot: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar» (Mt 11,28). Jesús és benèvol i humil de cor; per això és el repòs dels humils, i també de tots els qui estem afeixugats perquè no ho som prou. En Jesús hi aprendrem la humilitat: «Feu-vos deixebles meus» (Mt 11,29).

El papa Francesc no té només el nom del nostre Sant, sinó també la seva simplicitat i humilitat, com ho veiem en els seus gestos i paraules. Som-hi! Tenim el més gran exemple davant nostre: Jesucrist. I, a partir d’Ell, sant Francesc i el Papa.

Avui escoltem unes paraules emotives i entranyables que Jesús pronuncià en un moment de gran exultació espiritual: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). Podríem dir que són el seu "magnificat" d'acció de gràcies. L'Església es complau en escoltar-les cada any per la festa de sant Francesc, el pobrissó d'Assís (+1226), home senzill de cor i bojament enamorat del Crist i del seu Evangeli.

A través d'aquest text evangèlic som convidats a retornar a una vida cristiana configurada per la pobresa i la senzillesa de cor -la minoritat- tal com ho féu Francesc d'Assís. Ell sabé aprofundir admirablement la Paraula de la vida fins a trobar allò més nuclear i essencial de la revelació cristiana justament en aquesta "manifestació als senzills".

Vivim immersos en un món i en una cultura que sovintegen l'arrogant autosuficiència, com si no deguéssim res a ningú, com si no tinguéssim cap necessitat de ser salvats. En aquest sentit, sovint fem el ridícul als ulls de Déu. Per això són especialment adients i plenament actuals les paraules de sant Francesc en el seu Càntic de les criatures: «Sigueu, Senyor, sempre lloat de tota criatura (...). Lloeu i beneïu el meu Senyor, doneu-li gràcies, serviu-lo amb gran humilitat».

Avui commemorem el traspàs de sant Francesc. El seu trànsit fou el moment cabdal del seu alliberament. En efecte, fou mentre s'associava plenament al misteri de mort i resurrecció de Crist que manifestà als seus germans, a guisa de testament i repte, les següents paraules: «Jo ja he fet la meva part, que Crist us ensenyi la vostra. Comencem germans!». Sí, comencem germans a viure amb alegria l'Evangeli, ja que Déu s'ha manifestat als senzills!