Avui, en la festa de sant Joan Pau II, considerem la cura que Jesús té dels seus Apòstols: un cop més els ajuda a pescar i esmorza amb ells. Entranyable! Però notem que el Senyor dispensà un tracte particular —símptoma d’una crida singular— a Simó Pere.

En efecte, Jesucrist se l’endú a part i manté amb ell un col•loqui molt personal. Tres vegades li pregunta si l’estima. Tres vegades que recorden les tres negacions! Pere se sent com aclaparat i, per això, respon: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo» (Jn 15,17), com dient, «malgrat tot, —tu ho saps bé— malgrat les meves febleses, jo t’estimo». Tres vegades, també, el Mestre té la delicadesa de confirmar-lo en la seva missió: «Pastura les meves ovelles».

Tal dia com avui el bisbe polonès Karol Wojtyla va ser elegit Bisbe de Roma. Quina resposta tan difícil se li plantejava, conscient de les dificultats. Però no era una qüestió de les seves forces ni de les circumstàncies del moment, sinó de la crida de Déu. Poc després ho rememorava el Papa sant: «‘No tingueu por’. De què no hem de tenir por? No hem de témer la veritat sobre nosaltres mateixos. Pere en prengué consciència un dia, amb particular vivacitat i digué a Jesús: ‘Senyor, aparta't de mi, que sóc un pecador’ (Lc 5,8). Penso que no ha estat solament Pere qui ha tingut consciència d'aquesta veritat. L'adverteix tot home. L'adverteix tot Successor de Pere. I de manera particularment clara aquell qui, ara, li respon».

Eren temps difícils per l’Església com també ho poden ser ara per a nosaltres. Temps que potser ens poden fer tremolar... però mai negar ni dubtar de Déu. En el 25è aniversari de la seva elecció, sant Joan Pau II hi tornava: «¿Com podia no tremolar, humanament parlant? Calgué recórrer a la divina misericòrdia per tal que, davant la pregunta: ‘Acceptes?’, pogués respondre amb confiança: ‘En l’obediència de la fe, davant el Crist el meu Senyor, bo i encomanant-me a la Mare del Crist i de l’Església, conscient de les grans dificultats, accepto!’». Fes tu igual!