Avui preguem el Senyor que «aquesta taula celestial ens doni l’esperit de pau i de fortalesa a fi que, com sant Josafat, esmercem generosament la nostra vida per l’honor i la unitat de l’Església» (“Oració després de la comunió”). Nascut a Ucraïna i fill de pares de religió ortodoxa, sant Josafat (1580-1623) es convertí al catolicisme i ingressà a l’Ordre de Sant Basili. El 1617 fou consagrat bisbe. Poc abans, un grup de bisbes ortodoxes havia entrat en comunió amb el Papa: a aquesta causa s’hi sumà sant Josafat sense estalviar esforços.

Jesús, en la seva oració sacerdotal, resà per la unitat dels seus seguidors. ¿Qui hauria pogut imaginar que, malgrat els precs del Senyor, la desitjada unitat resultaria tan àrdua i costosa? A sant Josafat li costà la vida! (és protomàrtir de la re-unificació de la cristianisme). Sorprèn l’estretor del cor humà, fins i tot del “cor creient”. Jesucrist suplicà el Pare «que l'amor amb què m'has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui» (Jn 17,26). Tenim l’Amor de Déu, el mateix amor amb que el Pare estima el Fill! Què més volem? Amb aquesta “pluja” d’amor, com és que estem dividits? (fins i tot dividits a mort). Molt de camí ens resta per a guanyar en amor a la llibertat i en amor a la obediència...

En realitat, el problema és que no estimem de veritat; no ens estimem com Déu estima. L’amor mena gustosament al servei. Així, el Crist, essent Déu, «s’anorreà prenent la condició d’esclau, (...) fent-se obedient fins a la mort» (Fl 2,7.8). El vingué per a servir (cf. Mt 20,28): allí en veiem, al Cenacle, sense el mantell, cenyit amb una tovallola —és a dir, guarnit com un servent— rentant els nostres peus... L’amor atrau, l’amor uneix. Sant Josafat «començà a dedicar-se a la restauració de la unitat amb tanta força, i alhora amb tanta suavitat i tant de fruit, que els seus mateixos adversaris l’anomenaven “lladre d’ànimes”» (Pius XI).