Avui, veiem com la imatge del bon pastor és molt adient per referir-nos a sant Ambròs. «El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles» (Jn 10,11), ha dit Jesús, i això és el que va fer sant Ambròs en el seu ministeri pastoral a Milà. Podem afirmar que en aquella Església local hi va haver un abans i un després de sant Ambròs.

Després de morir l’arrià Auxenci, l’elecció del nou bisbe de Milà es presentava molt complicada; hi havia partidismes i una forta divisió que feien témer el pitjor; per aquesta raó van cridar la policia de la ciutat amb Ambròs, el seu cap, per garantir l’ordre. Ambròs, s’estava preparant per rebre el baptisme. En un moment del debat i la polèmica una veu cridà: «Ambròs, bisbe». Els aplaudiments foren unànimes i, davant l’aclamació de la multitud, no va tenir més remei que acceptar l’elecció. En pocs dies va rebre el baptisme i els ordes sagrats, i així va esdevenir el més insigne bisbe de Milà.

El seu ministeri va estar caracteritzat per la fermesa, la caritat, la prudència i la gran capacitat organitzativa, virtuts amb les quals va restaurar la unitat de l’Església milanesa: «Per mitjà de la justícia, la veritat plana sobre les ruïnes de les opinions que antigament governaven el món». Sant Ambròs va cultivar l’estudi de la teologia, exposà la doctrina cristiana en sermons magistrals i fomentà la litúrgia, per tot això es va fer creditor del títol de Doctor de l’Església. Fou ell qui va introduir en la vida cristiana i batejar a sant Agustí, una altra llumenera en la història de l’Església.

«Elles (les ovelles) em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare» (Jn 10,14-15); és en aquesta experiència de pregària i de coneixement de Jesucrist que sant Ambròs va esdevenir pastor excel•lent a imatge del Bon Pastor.