Avui admirem la figura de sant Ambròs (c. 340-397), l’elecció del qual com bisbe de Milà fou del tot peculiar. A la mort del bisbe arrià Auxenci, l’elecció del nou bisbe de Milà es presentava molt complicada, ja que els partidismes i una forta divisió feien témer el pitjor; per aquest raó, cridaren la policia de la ciutat, amb Ambròs al capdavant, per tal de garantir l’ordre. Ambròs s’estava preparant per a rebre el baptisme...

En un moment del debat i polèmica s’escoltà una veu: «Ambròs, bisbe!». Els aplaudiments foren unànimes i, davant la multitud que l’aclamava, no va tenir més remei que acceptar l’elecció. En pocs dies rebé el baptisme i les ordres sagrades, i així esdevingué el més insigne bisbe de Milà.

—Sant Ambròs cultivà l’estudi de la teologia, exposà la doctrina cristiana en sermons magistrals i fomentà la litúrgia, per tot això es feu creedor del títol de Doctor de l’Església. Fou un pastor excel•lent a imatge del “Bon Pastor”!