Avui, Mèxic celebra solemnement Nostra Senyora de Guadalupe, venerada com a Reina del poble mexicà. Tota Amèrica també la celebra com la seva Patrona. Però encara hi ha més: tot el món s’alegra amb aquesta festa de la nostra Mare. No és en debades que l’Esperit Sant li inspirà aquestes paraules: «Totes les generacions em diran benaurada» (Lc 1,48).

Totes les generacions i de tot el món! Sembla una exageració? Doncs no ho és. Preguntem-nos, per exemple: ¿quantes vegades avui mateix repetirem al món sencer “beneïda sou vós entre totes les dones”? Milions i milions de vegades. En un sol dia! I així cada dia! En fi, que l’Esperit Sant no s’equivocà.

Santa Maria és un cas únic: cap altra persona és tan recordada com ella arreu del món. És un “cas únic” com ho és també el seu Fill Jesús, ja que «no hi ha cap altre nom sota el cel, donat als homes, en el qual hàgim de salvar-nos» (Ac 4,12).

En relació a la Verge Maria hi ha, a més, un altre fet impressionant: Ella és venerada en tantes regions i comarques distintes del món i, alhora, freqüentment, és representada segons la fesomia i els trets propis del lloc. Això passa perquè Maria és Mare de tots i, lògicament, cadascú, cada poble se la representa segons la seva pròpia imatge. Els fills s’assemblen físicament a la seva Mare! Per això a Mèxic la contemplem morena i amb fesomia mestissa. Tampoc fou casual que Maria parlés a Juan Diego en llengua asteca.

Maldem, però, per assemblar-nos a Ella, sobretot, espiritualment. La Verge de Guadalupe reflecteix en els seus ulls el seu estimat fillet Juan Diego. La Nostra Mare ens mira! Quina responsabilitat tan gran tenim! —Mare, jo voldria que en els teus preciosos ulls es reflecteixin només coses boniques, com la pietat, humilitat i obediència de sant Juan Diego... i les flors que vós mateixa li vàreu donar i que tant us agraden...