La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

14 de maig: Sant Maties, apòstol
1ª Lectura (Ac 1,15-17.20-26): En aquells dies, Pere s'aixecà enmig dels seus germans reunits, que eren vora cent vint persones, i els digué: «Germans, calia que es complís allò que l'Esperit Sant havia anunciat en l'Escriptura, per boca de David, parlant de Judes, un dels nostres, que tenia aquest mateix ministeri i es prestà a conduir els qui van agafar Jesús. Ara bé, en el llibre dels salms hi ha escrites aquestes paraules: ‘Li deixareu desolat el campament, no quedarà ni una ànima a les seves tendes’. I també: ‘Que un altre ocupi els seus càrrecs vacants’. Per això, cal incorporar al nostre grup un d'aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que Jesús, el Senyor, visqué amb nosaltres, des del baptisme de Joan fins al dia que va ser endut cap al cel, perquè sigui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció».

En proposaren dos: Josep, l'anomenat Bar-Sabàs, o també Just, i Maties. Llavors pregaren així: «Vós, Senyor, coneixeu els cors de tots; feu-nos veure quin d'aquests dos escolliu per ocupar el lloc d'aquest ministeri i apostolat, que Judes abandonà per anar-se'n al lloc que mereixia». Ho feren a sorts, i sortí elegit Maties, que completà el nombre dels dotze apòstols.
Salm responsorial: 112
R/. El Senyor l'asseu entre els poderosos del seu poble.
Servents del Senyor, lloeu-lo, lloeu el nom del Senyor. Sigui beneït el nom del Senyor, ara i per tots els segles.

Des de la sortida fins a la posta del sol lloeu el nom del Senyor. El Senyor és excels als ulls de tots els pobles, la seva glòria s'eleva més enllà del cel.

Qui és com el Senyor, el nostre Déu? Té molt amunt el seu tron, i des d'allí s'inclina per veure el cel i la terra.

Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, els poderosos del seu poble.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,16): Sóc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà.
Text de l'Evangeli (Jn 15,9-17): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor.

»Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare.

»No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

«Us he dit això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa»

Mn. Josep VALL i Mundó (Barcelona, Espanya)

Avui, l'Església recorda el dia que els Apòstols escolliren aquell deixeble de Jesús que havia de substituir Judes Iscariot. Com encertadament ens diu sant Joan Crisòstom en una de les seves homilies, a l'hora de triar persones que gaudiran d'una certa responsabilitat es poden donar certes rivalitats o discussions. Per això, sant Pere «es desentén de l'enveja que hauria pogut sorgir», ho deixa a la sort, a la inspiració divina i evita així tal possibilitat. Continua dient aquest Pare de l'Església: «I és que les decisions importants moltes vegades solen engendrar disgustos».

A l'Evangeli del dia, el Senyor parla als Apòstols de l'alegria que han de tenir: que «la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa» (Jn 15,11). En efecte, el cristià, com Maties, viurà feliç i amb una serena alegria si assumeix els diversos esdeveniments de la vida des de la gràcia de la filiació divina; altrament, finiria deixant-se emportar per falsos disgustos, per nècies enveges o per prejudicis de qualsevol mena. L'alegria i la pau són sempre fruits de l'exuberància de l'entrega apostòlica i de la lluita per a esdevenir sants. És el resultat lògic i sobrenatural de l'amor a Déu i de l'esperit de servei al proïsme.

Romano Guardini escrivia: «La font de l'alegria es troba en l'interior més profund de la persona (...). Allí hi resideix Déu. Aleshores, la joia s'eixampla i ens fa lluminosos. I tot allò que és bell és percebut en tota la seva resplendor». Quan no estiguem contents hem de saber resar com sant Tomàs More: «Déu meu, concediu-me el sentit de l'humor perquè assaboreixi felicitat en la vida i pugui transmetre-la als altres». No oblidem allò que santa Teresa de Jesús també demanava: «Déu, allibereu-me dels sants amb cara trista, ja que un sant trist és un trist sant».

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «A partir de les realitats que l’ànima coneix, el discurs diví li inspira secretament un amor que no coneixia» (Sant Gregori el Gran)

  • «La vocació cristiana és això: romandre en l’amor de Déu. La relació d’amor entre Ell i el Pare és la relació d’amor entre Ell i nosaltres» (Francesc)

  • «Jesús fa de la caritat el manament nou (cf. Jn 13,34). Estimant els seus «fins a l’extrem» (Jn 13,1), manifesta l’amor que ha rebut del Pare. Estimant-se uns als altres, els deixebles imiten l’amor que també reben de Jesús. Per això Jesús diu: ‘Com m’ha estimat el Pare, així us he estimat jo; persevereu en el meu amor’ (Jn 15,9). Diu també: ‘Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat’ (Jn 15,12)» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 1.823)