evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

28 de Desembre: Els Sants Innocents, màrtirs

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (1Jn 1,5—2,2): Estimats, us anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena. Si dèiem que estem en comunió amb ell, però de fet caminàvem en la fosca, mentiríem i no viuríem d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell és en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat. Si dèiem que no tenim cap pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos i no tindríem la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, ell és prou bo i prou fidel per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de tot mal. Si dèiem que no hem pecat mai, el tractaríem de mentider i no tindríem la seva paraula en nosaltres. Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però, si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no únicament pels nostres, sinó pels de tot el món.

Salm responsorial: 123

R/. Hem salvat la vida com l'ocell que fuig del llaç dels caçadors.

Si el Senyor no hagués estat a favor nostre, quan els homes intentaven assaltar-nos, ens haurien engolit de viu en viu: tan gran era la fúria que portaven.

Quan la riuada ens vingué a sobre, ens hauria passat la inundació més amunt del coll, més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües.

S'ha trencat el llaç, i tots hem fugit. El nostre auxili és el nom del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra.

Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. Oh Déu, us lloem. Senyor, us glorifiquem. L'exèrcit esclatant dels màrtirs us dóna lloança. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 2,13-18): Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: «Lleva't, pren el Nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'Infant per matar-lo». Josep es llevà, prengué de nit el Nen i la seva mare, se'n va anar cap a Egipte i s'hi quedà fins a la mort d'Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: «D'Egipte he cridat el meu fill».

Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va indignar molt, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l'edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: «A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel que plora els seus fills, i no vol que la consolin, perquè ja no hi són».

«Es llevà, prengué de nit el Nen i la seva mare i se'n va anar cap a Egipte»

Mn. Joan Pere PULIDO i Gutiérrez Secretari del bisbe de Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat, Espanya)

Avui celebrem la festa dels Sants Innocents, màrtirs. Inserits en les celebracions de Nadal, no podem ignorar el missatge que la litúrgia ens vol transmetre per a definir, encara més, la Bona Nova del naixement de Jesús, amb dos accents ben clars. En primer lloc, la predisposició de sant Josep en el designi salvador de Déu, acceptant la seva voluntat. I, alhora, el mal, la injustícia que sovint trobem en la nostra vida, concretat en aquest cas en la mort martirial dels infants Innocents. Tot això ens demana una actitud i una resposta personal i social.

Sant Josep ens ofereix un testimoniatge ben clar de resposta amatent a la crida de Déu. En ell ens sentim identificats quan hem de prendre decisions en els moments difícils de la nostra vida i des de la nostra fe: «Es llevà, prengué de nit el Nen i la seva mare, se'n va anar a Egipte» (Mt 2,14).

La nostra fe en Déu implica la nostra vida. Ens fa llevar-nos, és a dir, estar ben atents a les coses que passen al nostre voltant, perquè —sovint— és el lloc on Déu parla. Ens fa prendre el Nen amb la seva mare, és a dir, Déu se'ns fa proper, company de camí, reforçant la nostra fe, esperança i caritat. I ens fa sortir de nit cap a Egipte, és a dir, ens convida a no tenir por davant la nostra vida, que sovint s'omple de nits difícils d'il·luminar.

Aquests infants màrtirs, avui, també tenen noms concrets en infants, joves, parelles, persones grans, immigrants, malalts... que demanen la resposta de la nostra caritat. Així, ens ho diu sant Joan Pau II: «En efecte, són moltes en el nostre temps les necessitats que interpel·len la sensibilitat cristiana. És l'hora d'una nova imaginació de la caritat, que es desplegui no sols en l'eficàcia dels ajuts prestats, sinó en la capacitat de fer-se propers i solidaris amb el qui sofreix».

Que la llum nova, clara i forta de Déu fet Infant ompli les nostres vides i refermi la nostra fe, la nostra esperança i la nostra caritat.

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

«De què tens por, Herodes, en sentir que ha nascut un Rei? (...). Mates el cos dels nens, perquè la por t’ha matat a tu el cor» (Sant Quodvultdeus)
«El Fill de Déu —la Paraula eterna— s’ha fet nen perquè Déu estigui al nostre abast. Ell ens ensenya així a estimar els petits; estimar els febles; respectar als nens» (Benet XVI)
«La fugida a Egipte i la matança dels Innocents manifesta l’oposició de les tenebres a la llum: ‘Vingué a casa seva, però els seus no l’acolliren’ (Jn 1,11). Tota la vida del Crist estarà sota el signe de la persecució» (Catecisme de l’Església Catòlica nº 530)