Avui, sobre el pessebre de Betlem amenaça ja l'ombra de la creu. L'anuncien la pobresa de l'establia, la profecia de Simeó sobre el signe de contradicció i l'espasa destinada a travessar l'ànima de Maria, y la persecució d'Herodes, que causarà la mort dels nens Innocents Màrtirs i farà necessària la fugida de la Sagrada Família a l'Egipte.

El Fill de Déu —la Paraula eterna— s'ha fet tan petit com per a estar en un pessebre. S'ha fet nen per tal que Déu sigui al nostre abast. Ell ens ensenya així a estimar els petitons; a estimar els dèbils; a respectar els nens. El Nen de Betlem ens fa posar els ulls en tots els nens que pateixen i són explotats al món, tant els nascuts com els no nascuts.

—En tots ells, és el Nen de Betlem qui ens interpel•la. En aquests dies nadalencs, preguem per tal que el resplendor de l'amor de Déu acaroni a tots aquests nens.

Avui també als nens, i als nens per néixer, els amenaça l’egoisme dels qui pateixen l’ombra de la desesperança en llurs cors, la desesperança que sembra por i mena a matar.

Avui també la nostra cultura individualista es nega a ser fecunda, es refugia en un permissivisme que anivella cap avall, malgrat que el preu d’aquesta no-fecunditat sigui sang innocent. Estem influïts per un “teisme biodegradador” de l’humà; aquest “teisme spray” que pretén suplir la gran Veritat (el Verb que s’ha encarnat). La proposta cultura a replegar-se sobre un mateix es una dimensió egoistament individualista es construeix a costa dels drets de les persones, dels nens. Aquests són els traços de l’Herodes modern.

—Jesús “nen per encara no nascut” ens convoca a la valentia. No volem degradar-nos en la “cultura fàcil” que ens anul•la i que sempre —perquè mata a poc a poc— acaba sent cultura de mort. Volem reivindicar la presència del Crist ja en el si de la seva Mare!