Avui, contemplem la Glòria del Senyor resplendent en la seva victòria sobre el sofriment i sobre la mort. Promet una vida nova a tots aquells que cerquen i creuen en la Veritat de Jesús. Ningú no se sentirà decebut com tampoc s'hi sentiren aquelles dones que «arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics» (Lc 24,1).

Els perfums i ungüents que hem de portar durant la nostra existència són una vida tot donant testimoni de la Paraula de Déu, quan Jesús fet home digué: «Jo sóc la resurrecció. Qui creu en mi (...) viurà i no morirà mai més». (Jn 11,25-26).

Dins de la nostra confusió i dolor, sembla que esdevenim miops i que no podem veure més enllà del nostre entorn més immediat. I el «¿per què busqueu entre els morts aquell qui viu?» (Lc 24,5) és una crida a seguir Jesús i a cercar la presència del Senyor "aquí i ara", enmig del poble del Senyor i del seu sofriment i dolor. En un dels seus discursos de Dimecres de Cendra, el Sant Pare Benet XVI esmenta diu que «la salvació, de fet, és un do, és gràcia de Déu, però, per tal que tingui efecte en la meva existència, requereix el meu assentiment, una acollida demostrada amb obres, és a dir, amb la voluntat de viure com Jesús, de caminar rere d'Ell».

Per la nostra part, en tornar del sepulcre (cf. Lc 24,9) de les nostres misèries, dubtes i confusions, podem també brindar als nostres proïsmes en aquesta vall de llàgrimes, esperança i seguretat. La foscor del sepulcre «obrirà pas algun dia a la brillant promesa de la immortalitat» (del Prefaci de la Missa de Difunts). Tant de bo que la Glòria del Senyor Jesús ens mantingui dempeus de cara al cel i tant de bo que sempre puguem ser considerats com un "poble Pasqual". Tant de bo que puguem passar de ser un "poble de Divendres Sant" a un de Pasqua.

Avui «és el dia en què ha obrat el Senyor», anirem cantant al llarg de tota la Pasqua. I és que aquesta expressió del Salm 117 inunda la celebració de la fe cristiana. El Pare ha ressuscitat el seu Fill Jesucrist, l'Estimat, Aquell en qui es complau perquè ha estimat fins a donar la seva vida per tots.

Visquem la Pasqua amb molta alegria. Crist ha ressuscitat: celebrem-ho plens de joia i d'amor. Avui, Jesucrist ha vençut la mort, el pecat, la tristesa... i ens ha obert les portes de la nova vida, l'autèntica vida, la que l'Esperit Sant va donant-nos per pura gràcia. Que ningú no estigui trist! Crist és la nostra Pau i el nostre Camí per sempre. Ell avui «manifesta plenament l'home al mateix home i li descobreix la seva vocació altíssima» (Concili Vaticà II, Gaudium et Spes 22).

El gran signe que avui ens dóna l'Evangeli és que el sepulcre de Jesús està buit. Ja no hem de buscar entre els morts Aquell que viu, perquè ha ressuscitat. I els deixebles, que després el veuran Ressuscitat, és a dir, l'experimentaran viu en un encontre de fe meravellós, capten que hi ha una buidor en el lloc de la seva sepultura. Sepulcre buit i aparicions seran els grans senyals per a la fe del creient. L'Evangeli diu que «va entrar també l'altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué» (Jn 20,8). Va saber captar per la fe que aquella buidor i alhora aquell llençol d'amortallar i aquell mocador ben plegats eren petits senyals del pas de Déu, de la vida nova. L'amor sap captar allò que d'altres no capten, i en té prou amb petits signes. «El deixeble que Jesús estimava» (Jn 20,2) es guiava per l'amor que havia rebut de Crist.

“Veure i creure” dels deixebles que han de ser també els nostres. Renovem la nostra fe pasqual. Que Crist sigui en tot el nostre Senyor. Deixem que la seva Vida vivifiqui la nostra i renovem la gràcia del baptisme que hem rebut. Fem-nos apòstols i deixebles seus. Guiem-nos per l'amor i anunciem a tothom la felicitat de creure en Jesucrist. Siguem testimonis esperançats de la seva Resurrecció.