Avui, Jesús no ha tornat a una vida humana normal d'aquest món, com Llàtzer i els altres morts que Jesús ressuscità. Ell ha entrat en una vida distinta, nova; en la immensitat de Déu i, des d'allí, Ell es manifesta als seus.

Això era quelcom totalment inesperat també per als deixebles, davant la qual cosa necessitaren cert temps per a orientar-se. És cert que la fe jueva coneixia la resurrecció dels morts al final dels temps. Però la resurrecció a una condició definitiva i diferent —en ple món vell que encara segueix existint— era quelcom no previst i, per tant, tampoc intel•ligible a l'inici. Per això, la promesa de la resurrecció resultava incomprensible per als deixebles en un primer moment.

—El procés pel qual hom esdevé creient es desenvolupa de manera anàloga al que succeí amb la creu: ningú no havia pensat en un Messies crucificat; ara el "fet" era allí, i des d'aquest fet calia llegir l'Escriptura d'un nou mode.

Avui, en aquest matí de Pasqua, veiem molt de moviment: una dona va des de casa seva al sepulcre, i del sepulcre cap a on són els Apòstols. Pere i Joan corren a la tomba, verifiquen, veuen. I, sobretot, després d'uns moments entre el dubte i l'esperança, "veuen" amb els ulls del seu esperit, i creuen en la resurrecció de Jesús.

Entre tant de moviment, el major, el més decisiu, fou el de Jesús. Després del divendres de passió i mort en creu, i del dissabte del "repòs" i silenci, sortí de la tomba viu i ressuscitat, deixant la mortalla i el sudari ben ordenats al seu lloc, tot donant-nos amb la seva resurrecció la prova més clara de la seva divinitat.

—Senyor Jesús, creiem que la teva resurrecció és la garantia de la nostra, perquè Vós heu dit que sou la Resurrecció i la Vida, i que el qui creu en vós, malgrat que mori viurà, i Vós el ressuscitareu el darrer dia.