La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: La Santíssima Trinitat (C) (Diumenge següent a Pentecosta)

1ª Lectura (Pr 8,22-31): Això diu la Saviesa de Déu: «De molt abans de començar les seves obres el Senyor m'infantà com a primícia de tot el que ha fet. He estat configurada des de sempre, des del començament, abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües, i jo ja havia nascut. He nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures; encara no havia fet la terra ni els llacs, ni la massa terrosa dels continents; quan ell instal·lava la volta del cel, jo hi era; quan traçava el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixava allà dalt el cobricel dels núvols, quan contenia les fonts de l'oceà, quan posava límits al mar que no desobeeix les seves ordres, quan construïa els fonaments de la terra, jo era al seu costat com un deixeble preferit, feia les seves delícies cada dia, jugava contínuament a la seva presència, jugava per tota la terra, i compartia amb els homes les meves delícies».
Salm responsorial: 8
R/. Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós el vostre nom per tota la terra!
Quan miro el cel que han creat les mans vostres, la lluna i els estels que hi heu posat. Jo dic: Què és l'home, perquè us en recordeu? Què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

Gairebé l'heu igualat als àngels, l'heu coronat de glòria i de prestigi, l'heu fet rei de les coses que heu creat, tot ho heu posat sota els seus peus.

Ramades de bous i ovelles, fins i tot els animals de la selva, l'ocell que vola i els peixos del mar, i tot el que segueix els camins dels oceans.
2ª Lectura (Rm 5,1-5): Germans, ara que ja som justos, com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d'esperar la glòria de Déu. Encara més: fins enmig de les proves trobem motiu de satisfacció, perquè sabem que les proves ens fan constants en el sofriment, la constància obté l'aprovació de Déu, l'aprovació de Déu dóna esperança, i l'esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat en els nostres cors el seu amor.
Versicle abans de l'Evangeli (Cf. Ap 1,8): Al·leluia. Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Sant, a Déu que és, que era i que ha de venir. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Jn 16,12-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l'esdevenidor. Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: ‘Allò que us anunciarà, ho rep de mi’».

«Quan vingui l'Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera»

+ Cardenal Jorge MEJÍA Arxivista i Bibliotecari de la S.R.I.
(Città del Vaticano, Vaticà)

Avui celebrem la solemnitat del misteri que és en el centre de la nostra fe, del qual tot procedeix i al qual tot retorna. El misteri de la unitat de Déu i, alhora, de la seva subsistència en tres Persones iguals i distintes. Pare, Fill i Esperit Sant: la unitat en la comunió i la comunió en la unitat. Convé que els cristians, en aquest gran jorn, siguem conscients que aquest misteri és present en les nostres vides: des del Baptisme -que rebem en nom de la Santíssima Trinitat- fins la nostra participació en l'Eucaristia, que es fa per a la glòria del Pare, pel seu Fill Jesucrist, gràcies a l'Esperit Sant. I és el senyal pel qual ens reconeixem com cristians: el senyal de la Creu en nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant.

La missió del Fill, Jesucrist, consisteix en la revelació del seu Pare, del qual és la imatge perfecta, i en el do de l'Esperit, també revelat pel Fill. La lectura evangèlica proclamada avui ens ho mostra: el Fill ho rep tot del Pare en la perfecta unitat: «Tot el que és del Pare és meu», i l'Esperit rep tot el que Ell és, del Pare i del Fill. «Per això he dit -diu Jesús- ‘allò que us anunciarà, ho rep de mi’» (Jn 16,15). I en una altre passatge d'aquest mateix discurs (15,26): «Quan vingui el Defensor, l'Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, Ell donarà testimoni de mi».

Aprenguem de tot això la gran i consoladora veritat: la Trinitat Santíssima, lluny de posar-se a part, distant i inaccessible, ve a nosaltres, habita en nosaltres i ens transforma en els seus interlocutors. I això per mitjà de l'Esperit, el qual així ens guia fins a la veritat completa (cf. Jn 16,13). La incomparable "dignitat del cristià", de la qual en parla algunes vegades sant Lleó Magne, es aquesta: posseir en si el misteri de Déu i, aleshores, tenir ja des d'aquesta terra la pròpia "ciutadania" en el cel (cf. Fl 3,20), és a dir, en el si de la Trinitat Santíssima.