evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Dissabte XVIII de durant l'any

escoltar

Descarregar

1ª Lectura (Ha 1,12—2,4): Senyor, vós sou des del principi el meu Déu, el Sant immortal! Es que vós, Senyor, heu destinat l'injust a fer justícia? Vós, la Roca, l'heu enviat a castigar? Els vostres ulls són massa purs perquè us mireu el mal, no us podeu estar contemplant l'opressió. Per què, doncs, us esteu mirant els prevaricadors i calleu mentre l'injust devora l'innocent? Per què tracteu els homes com els peixos del mar, com les bestioles que no tenen amo? Un per un acaben pescats amb l'ham, l'injust els agafa amb les seves xarxes. Després, hi riu i ho celebra, ofereix víctimes al seu filat, crema encens a les seves xarxes, que li proporcionen bona taula i vida alegre. Continuarà buidant el filat i assassinant pobles sense compassió?

M'he quedat dret al meu lloc de guàrdia, plantat a la meva talaia: estava a l'aguait per veure què em farà dir, i què he de contestar al qui em recrimina. El Senyor m'ha respost: «Escriu una visió, grava-la sobre tauletes d'argila, que es puguin llegir corrents. És una visió per a un moment determinat, que aspira al seu terme, i no fallarà. Espera-la, si es retardava; segur que vindrà, no serà ajornada. L'home d'esperit orgullós se sentirà insegur, però el just viurà perquè ha cregut».

Salm responsorial: 9

R/. Vós, Senyor, no abandoneu els qui us busquen.

El Senyor té sempre a punt el tribunal per al judici. Judicarà tot el món amb justícia, decidirà amb raó els plets dels pobles.

Per al perseguit serà una plaça forta, una plaça forta en moments de perill. Els qui us coneixen confiaran en vós, perquè vós no abandoneu els qui us busquen.

Canteu al Senyor que té a Sió el palau, publiqueu les seves gestes entre els pobles; veu els crims que reclamen justícia, no oblida mai el clam de l'indefens.

Versicle abans de l'Evangeli ((Cf. 2Tim 1,10)): Al·leluia. Jesucrist, el nostre salvador, ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 17,14-20): En aquell temps, un home es va acostar a Jesús, s'agenollà davant d'ell i li digué: «Senyor, tingues pietat del meu fill, que és epilèptic i pateix molt: sovint cau al foc o a l'aigua. L'he portat als teus deixebles, però no l'han pogut curar». Jesús digué: «Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d'estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí». Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d'aquell mateix moment.

Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què nosaltres no l'hem pogut treure?». Ell els respongué: «Per la vostra poca fe. Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: Vés-te'n allà, se n'hi aniria. Res no us seria impossible».

«Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa (...), res no us seria impossible»

Mn. Fidel CATALÁN i Catalán (Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, un cop més, Jesús fa entendre que la mesura dels miracles és la mesura de la nostra fe: «Us ho asseguro: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta muntanya: ‘Vés-te'n allà’, se n'hi aniria» (Mt 17,20). De fet, com fan notar sant Jeroni i sant Agustí, en l'obra de la nostra santedat (quelcom que clarament supera les nostres forces) es realitza aquest “moure muntanyes”. Per tant, els miracles hi són i, si no en veiem més és perquè no li permetem fer-los per la nostra poca fe.

Davant una situació desconcertant i clarament incomprensible, l'ésser humà reacciona de diverses maneres. L'epilèpsia era considerada una malaltia incurable i que patien les persones que es trobaven posseïdes per algun esperit maligne.

El pare d'aquella criatura expressa el seu amor al fill cercant la seva guarició integral, i acudeix a Jesús. La seva acció és mostrada com un veritable acte de fe. Ell s'agenolla davant Jesús i l'impreca directament amb la convicció interior que la seva petició serà escoltada favorablement. La manera d'expressar la seva demanda mostra ensems l'acceptació de la seva condició i el reconeixement de la misericòrdia d'Aquell que pot compadir-se dels altres.

Aquell pare porta a col·lació el fet que els deixebles no han pogut treure aquell dimoni. Aquest element introdueix la instrucció de Jesús tot fent notar la poca fe dels deixebles. Seguir-lo a Ell, fer-se deixeble, col·laborar en la seva missió demana una fe profunda i ben fonamentada, capaç de suportar adversitats, contratemps, dificultats i incomprensions. Una fe que és efectiva perquè està sòlidament arrelada. En altres fragments evangèlics el mateix Jesucrist retreu la falta de fe dels seus seguidors. L'expressió «res no us seria impossible» (Mt 17,20) expressa amb tota la força la importància de la fe en el seguiment del Mestre.

La Paraula de Déu posa davant nostre la reflexió sobre la qualitat de la nostra fe i la manera com l'aprofundim, i ens recorda aquella actitud del pare de família que s'acosta a Jesús i li prega amb la profunditat de l'amor del seu cor.