Avui tenim la impressió d’enxampar Jesús en un rampell de mal humor —realment, algú l’havia fet sentir molest. Jesucrist se sent incòmode amb la falsa religiositat, les peticions pomposes i la pietat egoista. Ell ha notat un buit d’amor, en concret, troba a faltar «la justícia, la misericòrdia i la fidelitat» (Mt 23,23) rere les accions superficials amb les quals alguns proven de complir la Llei. Jesús encarna aquestes qualitats en la seva persona i ministeri. Ell era la justícia, la misericòrdia i la fe. Les seves accions, miracles, guaricions i paraules traspuen aquests veritables fonaments, que brollen del seu cor amorós. Per a Jesucrist no es tractava d’una qüestió de “Llei”, sinó que era un assumpte de cor...

Fins i tot, en les paraules de càstig veiem en Déu un toc d’amor, important per als qui volen tornar a allò bàsic: «Ja t'han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta't humilment amb el teu Déu» (Mi 6,8). El Papa Francesc digué: «Una mica de misericòrdia fa el món menys fred i més just. Necessitem comprendre bé aquesta misericòrdia de Déu, aquest Pare misericordiós que té tanta paciència... Recordem el profeta Isaïes, quan afirma que, encara que els nostres pecats fossin vermells com l’escarlata, l’Amor de Déu els tornaria blancs com la neu. És bonic, això de la misericòrdia».

«Neteja primer el dedins de la copa, perquè també el defora quedi net!» (Mt 23,26). Què n’és de cert això per a cadascú de nosaltres! Sabem com la netedat personal ens fa sentir frescos i vibrants per dins i per fora. Més encara, en l’àmbit espiritual i moral, el nostre interior, el nostre esperit, si és net i sà, aleshores brillarà en bones obres i accions que honorin Déu i li retin un veritable homenatge (cf. Jn 5,23). Fixem-nos en el marc més gran de l’amor, de la justícia i de la fe, i no vulguem perdre’ns en menudeses que consumeixen el nostre temps, que ens empetiteixen i ens fan primmirats. Fem un salt envers el gran oceà de l’Amor de Déu i no ens conformem amb viaranys de mesquinesa!

Avui, Jesús pren una clara actitud de denúncia: «Ai de vosaltres (...)! Ai de vosaltres (...)!» (Mt 23,23.25). El seu objectiu són els mestres de la Llei i els fariseus, que representen classes poderoses perquè exerceixen sobre el poble un domini espiritual i moral. Com poden orientar la gent si són “guies cecs”? La seva ceguesa rau en la incoherència d'observar escrupolosament els petits detalls, que tenen la seva importància, i deixar de banda les coses fonamentals com la justícia, l'amor i la fidelitat. Tenen cura de la seva imatge, que no correspon amb el seu interior, ple de «rapinya i d’intemperància» (Mt 23,25). Curiosament, Jesús empra termes referents a aspectes econòmics.

L'Evangeli d'avui constitueix una invitació a què les persones i els grups més rellevants de les comunitats cristianes, és a dir, els seus guies, facin un examen de consciència. Respectem els valors fonamentals? Valorem més les normes que les persones? Imposem als altres allò que no som capaços de complir nosaltres mateixos? Parlem des de la suficiència de les nostres idees o des de la humilitat del nostre cor? Com deia Helder Càmara: «Voldria ser un toll d'aigua per reflectir el cel». Veu la gent en el seus pastors homes de Déu, que distingeixen l'accessori del fonamental? La feblesa mereix comprensió, la hipocresia provoca rebuig.

En escoltar l'Evangeli d'avui podem caure en un parany. Jesús parla als mestres de la Llei i als fariseus que són hipòcrites. També n'hi havia de sincers. Nosaltres podem pensar que aquest text es pot interpretar actualment per a bisbes i capellans. Certament que com a guies de les comunitats cristianes han d'estar atents a no caure en les actituds que Jesús denuncia, però cal recordar que tot creient —home i dona— pot allotjar en el seu interior un “fariseu cec”. Jesús ens invita: «Neteja primer el dedins de la copa, perquè també el defora quedi net!» (Mt 23,26). L'espiritualitat té les arrels a l'interior del cor.