La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Fèria privilegiada d'Advent: 22 de Desembre

1ª Lectura (1S 1,24-28): En aquells dies, Anna s'endugué Samuel a Siló, amb un toro de tres anys, mig sac de farina i un odre de vi, i presentà el noi al temple del Senyor. Samuel encara era un nen. Després d'immolar el toro, presentaren el nen a Elí. Anna li digué: «Senyor meu, ho juro per la vostra vida: Jo sóc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix, davant vostre. Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor, i ell me'l va concedir. Per això jo l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida». Després es prosternaren allà mateix i adoraren el Senyor.
Salm responsorial: 1S 2
R/. Celebro de tot cor el Senyor que em salva.
Celebro de tot cor el Senyor, i alço el meu front en honor d'ell. La meva boca es riu dels enemics, feliç de veure que ell m'ha salvat.

Als millors soldats, els tremola l'arc, mentre els més covards s'armen de valor; els qui tenien pa de sobres es lloguen per menjar, mentre als afamats ja no els falta aliment; la dona estèril infanta set fills, mentre decau la mare fecunda.

És el Senyor qui dóna mort o vida, qui enfonsa dins el país dels morts o en treu fora. És el Senyor qui dóna pobresa o riquesa, qui abaixa o enalteix.

Aixeca de la pols el desvalgut, treu el pobre de la cendra, per asseure'l entre els poderosos, i donar-li possessió d'un soli gloriós.
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. Rei de les nacions i pedra angular de l'Església: veniu a salvar l'home que vàreu formar del fang. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 1,46-56): En aquell temps, Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles: el seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en Ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».

Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

«La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva»

Mn. Francesc PERARNAU i Cañellas
(Girona, Espanya)

Avui, l'Evangeli de la Missa ens presenta per a la nostra consideració el Cant del Magnificat, que Maria, plena d'alegria, va entonar a casa de la seva parenta Elisabet, mare de Joan Baptista. Les paraules de Maria ens porten reminiscències d'altres cants bíblics que Ella coneixia molt bé i que havia recitat i contemplat tantes vegades. Però ara, en els seus llavis, aquelles mateixes paraules tenen un sentit molt més profund: l'esperit de la Mare de Déu es transparenta darrera d'elles i ens mostren la puresa del seu cor. Cada dia, l'Església les fa seves a la Litúrgia de les Hores quan, tot resant els Vespres, adreça cap al cel aquella mateixa cançó amb la que Maria s'alegrava, beneïa i donava gràcies a Déu per totes les seves bondats.

Maria ha estat beneficiada amb la gràcia més extraordinària que mai cap dona ha rebut i rebrà: ha estat triada per Déu, entre totes les dones de la història, per a esdevenir la Mare d'aquell Messies Redemptor que la Humanitat estava esperant des de feia molts segles. És l'honor més alt mai concedit a una persona humana, i Ella el rep amb una total senzillesa i humilitat, adonant-se que tot és gràcia, regal, i que Ella és no res davant la immensitat del poder i de la grandesa de Déu, que ha obrat meravelles en Ella (cf. Lc 1,49). Una gran lliçó d'humilitat per a tots nosaltres, fills d'Adam i hereus d'una naturalesa humana marcada profundament per aquell pecat original del que, dia rere dia, arrosseguem les conseqüències.

Estem arribant ja al final del temps d'Advent, un temps de conversió i de purificació. Avui és Maria qui ens ensenya el camí millor. Meditar l'oració de la nostra Mare —volent fer-la nostra— ens ajudarà a fer-nos més humils. Santa Maria ens ajudarà si li demanem amb confiança.