La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 30 de Desembre (Dia sisè dins l'octava deNadal)

1ª Lectura (1Jn 2,12-17): Fillets, us escric a vosaltres perquè, per Jesucrist, Déu us ha perdonat els pecats. Pares, us escric a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves, us escric a vosaltres perquè heu vençut el Maligne. Fills, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut el Pare. Pares, us he escrit a vosaltres perquè heu conegut aquell qui existeix des del principi. Joves us he escrit a vosaltres perquè sou valents i heu vençut el Maligne per la Paraula de Déu que teniu en vosaltres. No estimeu el món ni res del que és mundà. Si algú estimava el món, no podria tenir l'amor del Pare. Què és el que compta en el món? Allò que satisfà els desigs dels homes, allò que sedueix els seus ulls i l'ostentació de la riquesa. Tot això no ve del Pare, sinó del món. El món passa, amb tots els seus desigs, però el qui compleix la voluntat de Déu dura per sempre.
Salm responsorial: 95
R/. El cel se n'alegra, la terra hi fa festa.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor honor i majestat, tributeu al Senyor l'honor del seu nom.

Entreu als seus atris portant-li ofrenes. Adoreu el Senyor, s'apareix la seva santedat. Que tremoli davant d'ell tota la terra.

Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!» Manté ferm tot el món, incommovible, sentencia amb raó les causes dels pobles.
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. Neix la claror d'un dia sant: veniu, pobles, adoreu el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 2,36-40): En aquell temps, hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d'Aser. Era d'edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se'n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. L'Infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment; i Déu li havia donat el seu favor.

«Donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots»

Mn. Joaquim FLURIACH i Domínguez
(St. Esteve de P., Barcelona, Espanya)

Avui, Josep i Maria acaben de celebrar el ritu de la presentació del primogènit, Jesús, al Temple de Jerusalem. Maria i Josep no se n'estan de complir fil per randa tot el que la Llei prescriu, perquè complir allò que Déu vol és signe de fidelitat, d'amor a Déu.

Des que el seu fill —i Fill de Déu— ha nascut, Josep i Maria experimenten meravella rere meravella: els pastors, els mags d'Orient, àngels... No només esdeveniments extraordinaris exteriors, sinó també interiors, en el cor de les persones que tenen algun contacte amb aquest Infant.

Avui apareix Anna, una senyora gran, viuda, que en un moment determinat va prendre la decisió de dedicar tota la seva vida al Senyor, amb dejunis i pregària. No ens equivoquem si diem que aquesta dona era una de les “verges prudents” de la paràbola del Senyor (cf. Mt 25,1-13): sempre vetllant fidelment en tot allò que li sembla que és la voluntat de Déu. I és clar: quan arriba el moment, el Senyor la troba a punt. Tot el temps que ha dedicat al Senyor, aquell Nen li ho recompensa amb escreix. —Pregunteu-li, pregunteu-li a Anna si ha valgut la pena tanta pregària i tant dejuni, tanta generositat!

Diu el text que «donava gràcies a Déu i parlava de l'Infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada» (Lc 2,38). L'alegria es torna en decidit apostolat: n'és el motiu i l'arrel. El Senyor és immensament generós amb els qui són generosos amb Ell.

Jesús, Déu Encarnat, viu la vida de família a Natzaret, com totes les famílies: créixer, treballar, aprendre, pregar, jugar... “Santa quotidianeïtat”, beneïda rutina on creixen i s'enforteixen quasi sense adonar-se'n les ànimes dels homes de Déu. Que en són d'importants les petites coses de cada dia!