Avui, en la festa de sant Benet, la litúrgia de la Paraula ens transmet, amb mots de Jesucrist, l'esperança que ens ha d'inundar quan ho deixem tot per restar amb Ell. «Hi hagué un baró de vida venerable, beneït per gràcia i de nom Benet, dotat des d'infant d'un seny d'ancià. Efectivament, anticipant-se pels seus costums a l'edat, mai no va lliurar el seu esperit als plaers, sinó que, vivint encara en aquesta terra i podent gaudir lliurement dels béns temporals, menyspreà el món amb les seves flors, com si estigués marcit». Així comença sant Gregori el Gran a parlar-nos de la vida de sant Benet. I així comença sant Benet a complir l'evangeli que l'Església ens proposa avui en la seva festa: deixar-ho tot per seguir el Mestre.

Per seguir Jesús, cal que deixem el que és inconsistent i abracem la saviesa veritable, que mou els cors i obre les portes de la immortalitat, saviesa diferent de la d'aquest món, la qual acostuma a tancar i endurir els cors, condemnant-los a l'esterilitat i a la mort, fent així dissortat l'home, puix el seu cor està fet per a viure, per a Déu, i només reposa en les fonts de la vida, en l'abraçada de Déu.

El camí escollit per sant Benet és, per això, la via per a merèixer escoltar les paraules de Jesús: «Quan neixi el món nou i el Fill de l'home s'assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m'heu seguit, us asseureu en dotze trons...» (Mt 19,18). Aquest món nou comença a esbossar-ho el qui assumeix en la seva vida la saviesa del Regne, puix té l'Esperit diví que ho sondeja tot i discerneix els camins de Déu. I així es fa mereixedor de rebre i d'heretar la vida eterna, la qual s'anticipa en aquest món amb el fet de seguir i conèixer el Senyor Jesús, el qual afirma amb tota claredat: «Aquesta és la vida eterna: que us coneguin a Vós, Pare, i el vostre enviat, Jesucrist» (Jn 17,3). És el que va fer Sant Benet... ¿I tu?