La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 12 d'Octubre: La Mare de Déu del Pilar

1ª Lectura (1P 15,3-4.15-16; 16,1-2): En aquells dies, David reuní a Jerusalem tot el poble d'Israel, per traslladar l'arca del Senyor al lloc que li havia preparat. Reuní també els descendents d'Aharon i els levites. Els levites portaven a l'espatlla l'arca de Déu amb les barres, tal com ho havia manat Moisès, d'acord amb les ordres que havia rebut del Senyor. David encarregà als caps dels levites que col·loquessin els seus germans cantors, amb els seus instruments, les arpes, les lires i els címbals, i que entonessin cants d'alegria. Els levites portaren l'arca de Déu i la posaren dins el tabernacle que David li havia fet preparar. Després, a la presència de Déu, oferiren holocaustos i víctimes de comunió. Quan David hagué acabat d'oferir aquests sacrificis, beneí el poble en el nom del Senyor.
Salm responsorial: 26
R/. El Senyor m'ha exalçat i ha posat sobre el meu cap una corona resplendent.
El Senyor m'il·lumina i em salva, qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, qui em pot esfereir?

Ni que acampés contra mi tot un exèrcit, el meu cor no temeria; per més que em declaressin la guerra, jo em sentiria confiat.

Una cosa he demanat al Senyor, i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l'estima del Senyor i vetllar pel seu temple.

Ell m'amaga al seu costat, en dies de desgràcia; m'encobreix dintre el recer de casa seva, m'encamina a la roca inaccessible.
Versicle abans de l'Evangeli (Ps 39,3d.4a): Al·leluia. Ha posat els meus peus sobre la roca i ha inspirat als meus llavis un càntic nou. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 11,27-28): En aquell temps, mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!». Però Ell va respondre: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!».

«Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!»

Rev. D. Pablo CASAS Aljama
(Sevilla, Espanya)

Avui, amb aquest breu Evangeli, assaborim el bon esperit del poble senzill que —admirat per la figura del Crist— s'expressa d'una forma espontània per boca d'una dona: «Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!» (Lc 11,27). Aquesta floreta que a través del Crist s'adreça a Maria, el Senyor l'accepta complagut, però prefereix afegir-hi quelcom: «Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!» (Lc 11,28).

Hom podria dir que s'afegeix una nova benaurança, la de la Paraula, que constitueix alhora una nova floreta per a Maria Santíssima, aquesta vegada de part del seu Fill. Perquè Ella fou la primera que escoltà i acceptà la Paraula de Déu en l'anunci de l'Àngel amb el seu “fiat” incondicional. El seu «Que es compleixin en mi les teves paraules» (Lc 1,38) fou un assentiment de fe que obrí tot un món de salvació. Tal com diu sant Ireneu, «tot obeint, es convertí en causa de salvació per a si mateixa i per a tot el gènere humà».

Aquesta benaurança de la Paraula ens recorda també aquell altre passatge evangèlic, en què Jesús anomena com a familiar d'Ell tot el qui escolta la Paraula de Déu i la posa en pràctica: «La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen» (Lc 8,21).

Maria és Mare de l'Església. Maria és Mare de tots els qui sincerament accepten la Paraula de Déu, i proven de complir-la alegrement com a fills d'Ella. L'alçada que la Mare de Déu assoleix en la fe, mitjançant l'escolta i la pràctica de la Paraula de Déu, la converteix en un clar exemple de fe per al deixeble del Crist. La figura de Maria ens ensenya que creure en la Paraula de Déu (escoltar-la i practicar-la) suposa un canvi radical en la nostra vida quotidiana.