Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Dia litúrgic: 3 de Juliol: Sant Tomàs, apòstol

Text de l'Evangeli (Jn 20,24-29): Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir: «Hem vist el Senyor». Però ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!».

Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres». Després diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient». Tomàs li va respondre: «Senyor meu i Déu meu!». Jesús li diu: «Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!».

Comentari: + Mn. Joan SERRA i Fontanet (Barcelona, Espanya)

Senyor meu i Déu meu!

Avui, l'Església celebra la festa de sant Tomàs. L'evangelista Joan, després de descriure l'aparició de Jesús, el mateix diumenge de la resurrecció, ens diu que l'apòstol Tomàs no hi era, i quan els Apòstols —que havien vist el Senyor— en donaven testimoni, Tomàs respongué: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus, i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas» (Jn 20,25).

Jesús és bo i va a l'encontre de Tomàs. Passats vuit dies, Jesús s'apareix una altra vegada i diu a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient» (Jn 20,27).

—Oh Jesús, que n'ets de bo! Si veus que alguna vegada jo m'aparto de Vós, veniu al meu encontre, com vàreu anar a l'encontre de Tomàs.

La reacció de Tomàs van ser aquestes paraules: «Senyor meu i Déu meu!» (Jn 20,28). Què boniques són aquestes paraules de Tomàs! Li diu “Senyor” i “Déu”. Fa un acte de fe en la divinitat de Jesús. En veure'l ressuscitat, ja no veu solament l'home Jesús, que s'estava amb els Apòstols i menjava amb ells, sinó el seu Senyor i el seu Déu.

Jesús el renya i li diu que no sigui incrèdul, sinó creient, i afegeix: «Feliços els qui creuran sense haver vist!» (Jn 20,28). Nosaltres no hem vist el Crist crucificat, ni el Crist ressuscitat, ni se'ns ha aparegut, però som feliços perquè creiem en aquest Jesucrist que ha mort i ha ressuscitat per nosaltres.

Per tant, preguem: «Senyor meu i Déu meu, preneu-me tot allò que m'aparta de Vós; Senyor meu i Déu meu, doneu-me tot allò que m'acosta a Vós; Senyor meu i Déu meu, traieu-me de mi mateix per donar-me tot a Vós» (Sant Nicolau de Flüe).