Avui dediquem la nostra atenció a Tomàs, sempre present en les quatre llistes del Nou Testament. És molt coneguda, àdhuc proverbial, l'escena de la incredulitat de Tomàs, vuit dies després de Pasqua. En un primer moment, no havia cregut que Jesús s'havia aparegut en la seva absència: «Si no veig..., no creuré».

En el fons, d'aquestes paraules emergeix la convicció que a Jesús ja no se'l reconeix pel rostre, sinó més aviat per les ferides. Tomàs considera que els signes característics de la identitat de Jesús són ara sobretot les ferides, en les que es revela fins a quin punt Ell ens ha estimat.

—El cas de l'apòstol Tomàs és important per a nosaltres, si més no, per tres motius. Primer, perquè ens consola en les nostres inseguretats; segon, perquè ens demostra que tot dubte pot tenir un final lluminós més enllà de tota incertesa; tercer, perquè les paraules que li adreçà Jesús ens recorden l'autèntic sentit de la fe madura i ens encoratgen a continuar pel camí de la fidelitat a Ell.