Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Dia litúrgic: 25 de Juliol: Sant Jaume, apòstol, patró d'Espanya

Text de l'Evangeli (Mt 20,20-28): En aquell temps, la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició. Jesús li preguntà: «Què demanes?». Ella li respongué: «Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra». Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure?». Ells li responen: «Sí que podem». Jesús els diu: «Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.

Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans. Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci el vostre esclau; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom».

Comentari: Mons. Octavio RUIZ Arenas Secretari del Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització (Città del Vaticano, Vaticà)

«¿Podeu beure la copa que jo he de beure?»

Avui, l’episodi que ens narra aquest fragment de l’Evangeli ens posa davant d’una situació molt freqüent en les diverses comunitats cristianes. En efecte, Joan i Jaume han estat molt generosos en abandonar llur casa i llurs xarxes per tal de seguir Jesús. Han escoltat que el Senyor anuncia un Regne i que ofereix la vida eterna, però no reïxen a copsar encara que la nova dimensió que presenta el Senyor i, per això, la seva mare va a demanar quelcom que és bo, però que resta en les simples aspiracions humanes: «Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra» (Mt 20,21).

De la mateixa manera, nosaltres escoltem i seguim el Senyor, com ho feren els primers deixebles de Jesús, però no sempre aconseguim abastar el seu missatge i ens deixem portar per interessos personals o ambicions dins de l’Església. Se’ns oblida que, en acceptar el Senyor, hem de lliurar-nos amb confiança i de manera plena a Ell, que no podem pensar en obtenir la glòria sense haver acceptat la creu.

La resposta que els dóna Jesús posa precisament l’accent en aquest aspecte: per a participar del seu Regne, el que importa és acceptar beure de la seva mateixa «copa» (cf. Mt 20,22), és a dir, estar disposats a lliurar la nostra vida per amor a Déu i dedicar-nos al servei dels nostres germans, amb la mateixa actitud de misericòrdia que tingué Jesús. El Papa Francesc, en la seva primera homilia, emfatitzava que per tal de seguir Jesús cal caminar amb la creu, ja que «quan caminem sense la creu, quan confessem un Crist sense creu, no som deixebles del Senyor».

Seguir Jesús exigeix, per tant, gran humilitat de la nostra part. A partir del baptisme hem estat cridats a esdevenir testimonis seus per a transformar el món. Però aquesta transformació solament l’assolirem si com capaços d’esdevenir servidors dels altres, amb un esperit de gran generositat i entrega, però sempre plens de goig pel fet d’estar seguint i fent present el Senyor.

Comentari: + Mn. Antoni ORIOL i Tataret (Vic, Barcelona, Espanya)

No sabeu el que demaneu. Hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat

Avui, en el fragment de l'Evangeli de Sant Mateu hi trobem molts ensenyaments. Em limitaré a subratllar-ne un, el que fa referència a l'absolut domini de Déu damunt la història: tant de tots els homes conjuntament (la humanitat), com de tots i cada un dels grups humans (en el nostre cas, per exemple, el grup familiar dels Zebedeus), com de cada persona individual. Per això, Jesús els diu clarament: «No sabeu què demaneu» (Mt 20,22).

Seuran a la dreta de Jesucrist aquells per a qui el seu Pare ho ha preparat: «Seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat» (Mt 20,23). Així, tal com sona: clar i català. Precisament en català diem: «No es mou fulla que Déu no vulla». I és així perquè Déu és Déu. Diguem-ho també a la inversa: si no fos així, Déu no seria Déu.

Davant aquest fet, que es sobreposa ineludiblement a tot condicionament humà, als homes només ens resta, al principi, l'acceptació i l'adoració (perquè Déu se'ns ha revelat com l'Absolut); fent camí, la confiança i l'amor (perquè Déu se'ns ha revelat, alhora, com a Pare); i al final... al final, això tan gran i definitiu: seure al costat de Jesús (sia a la dreta, sia a l'esquerra, coses en darrer terme, secundàries).

L'enigma de l'elecció i la predestinació divines només es resol, de part nostra, amb la confiança. Val més un mil·ligram de confiança dipositada en el cor de Déu que tot el pes de l'univers prement el nostre pobre platet de la balança. De fet, «sant Jaume va viure poc temps: és que ja al principi se l'enduia un gran ardor: va menysprear totes les coses humanes i ascendí a un cim tan inefable que fou mort immediatament» (Sant Joan Crisòstom).