Avui es posa de relleu la misericòrdia de Déu envers els necessitats. La grandesa de la humanitat es troba determinada per la seva relació amb el sofriment i amb el qui pateix. Això és vàlid tant per a l'individu com també per a la societat.

Una societat que no reïx a acceptar els qui pateixen i no és capaç de contribuir mitjançant la "com-passió" a què el sofriment sigui compartit és una societat inhumana. Però la societat no pot acollir els qui pateixen si els individus mateixos no són capaços de fer-ho i, en fi, l'individu no pot acceptar el sofriment de l'altre si no aconsegueix trobar personalment un sentit en el sofriment, un camí de maduració i d'esperança.

—Jesús, ajudeu-me a acollir el qui pateix tot fent meu el seu sofriment. Aleshores aquest sofriment quedarà traspassat per la llum de l'amor i experimentarem l'alegria del consol: tot dos —units en el patiment— us trobarem a Vós, que heu patit a la Creu per nosaltres.